Lorca sóc jo

21.08.2016

El passat 18 d’agost, amb motiu del 80è aniversari de l’assassinat de Federico García Lorca, el Museu del Joguet de Figueres va oferir dues roses en memòria del poeta, juntament amb un parell de cartes manuscrites que va enviar al seu surrealista amfitrió. Lorca va encarnar la lluita per al lliure pensament i la llibertat d’expressió. Va suposar l’obertura artística d’un país que acabaria com ell: soterrat indignament en mans de l’autoritarisme, l’absolutisme i la quimera feixista. Buscar la fossa on maldescansa l’artista significa el mateix que cercar l’Espanya putrefacta.  

Dalí i Lorca.

Dalí i Lorca.

 

Com la pregunta sobre l’ou o la gallina, molts biògrafs espremen encara avui el seu cervell qüestionant-se qui va venir primer: si Dalí o Lorca. Durant molt de temps, experts i historiadors han estat reconstruint la vida d’un dels poetes més grans de la llengua castellana. Tal és la seva importància, que el seu viatge a Nova York no va ser  un fet purament turístic. El culte a l’escriptor va arribar també a part d’Amèrica Llatina. Quan tornà a Espanya, la tensió política era notòria i asfixiant. Tot i així, amb esperit socràtic, va optar per no abandonar la terra amb la qual seria enterrat poc després.

Darrere Lorca, o al davant, o de costat, qui sap, hi ha Salvador Dalí. La relació entre els dos genis, que van coexistir a la residència a Madrid, era més que idíl·lica. Tal era la dependència, que és inversemblant concebre el pintor sense el poeta. El mateix passa a l’inrevés.

Es coneix que Lorca, gràcies a una d’aquestes interjeccions de la providència, va anar a parar a Figueres en més d’una ocasió. Primer, el 1925, a causa de les súpliques de Dalí ‒qui rebutjaria a una invitació com aquesta?‒ per passar la Setmana Santa junts. Llavors, es va hostatjar a l’onírica casa de la família del pintor, situada a la Plaça de la Palmera. Aviat, però, com un gest inevitable de la inèrcia còsmica, es dirigiren a l’encanteri de Cadaqués. El que fou un dels pilars de la Generació del 27, descriuria l’indret amb tècnica euclidiana, com un “paisatge etern però actual: perfecte”.

L’autor del Romancero Gitano va abandonar Catalunya, tot i que va continuar mantenint contacte epistolar amb Salvador i Anna Maria. Tornaria al maig de 1927, aquest cop per iniciativa pròpia i dirigint-se directament al paratge que el va captivar: Cadaqués.

L’Alt Empordà va ocupar un lloc veritablement especial en la vida de Lorca. No sorprèn, doncs, que la ciutat hagi decidit rendir tribut a una figura desapareguda en cos, però tan present en ànima com molts altres defensors del poder de la cultura: aquella que cura; aquella que allibera. El Museu del Joguet de Figueres va incorporar a l’exposició dues roses, juntament amb les missives que Lorca va enviar a Dalí i a la seva família. Al costat també brilla Don Osito Marquina, el sant graal del museu. Aquest peluix va pertànyer als germans Dalí. El poeta al·ludeix l’osset a les correspondències. El director del museu, Josep Maria Joan Rosa, ens confessa que “les roses seguiran allà fins que es marceixin”. Precisament el vers de Lorca, que tenia la capacitat d’amenitzar-nos l’existència, es va marcir massa aviat.

Exterior del museu. Placa commemorativa. Foto: Agus Izquierdo

Exterior del museu. Placa commemorativa. Foto: Agus Izquierdo

El Museu del Joguet de Catalunya, situat al bell mig del centre històric figuerenc, és un racó indispensable per a nens, adults i somiadors. Va ser distingit amb el Top Choice 2016 pel portal asiàtic Lianorg, que el va catalogar com una de les millors atraccions turístiques del món.  S’hi troben més de 4.000 peces de col·leccionista, tresors que semblaven extints i altres joies que tenen a veure amb la infantesa, la innocència i el joc. Podeu consultar més informació aquí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Agus, et felicito per l’article, pel contingut i pel teu estil… m’ha arribat directament al cor. Recordem tot el que dius en les nostres visites a la ciutat i al museu del joguet perquè persisteixi la memòria històrica.
    Gràcies!
    Bel
    Guia turística de la ciutat de Figueres i Catalunya
    Contista infantil

  2. “Todas las cosas tienen su misterio, y la poesía es el misterio que
    tienen todas las cosas.”

    García LORCA