El més pobre, el més ric

6.02.2018

El Centre Cívic Barri Vell-Mercadal torna a ser, una edició més, l’escenari del Festival Acoustic Vell de Girona. En la seva XIV entrega, aquest festival organitzat per l’associació Magic Room es consolida com un dels esdeveniments artístics més esperats de la temporada. Aquest cap de setmana del 9 i 10 de febrer, reserveu-vos un espai de la vostra congestionada agenda i plantegeu-vos assistir a algun dels actes que organitza l’Acoustic Vell. No us defraudarà.

Foto de la passada edició, amb Jaime Rodríguez i Die Katapult.

Hem pogut parlar amb el responsable del Festival, Jaime Rodríguez, que juntament amb l’Àlex Nunes dirigeixen l’entitat Magic Room. Li preguntem a Rodríguez per què és obligatori passar per l’Acoustic Vell aquest cap de setmana i ens respon, indubtable, que per dos motius: “El primer és per la proposta, l’Acoustic és un festival únic en el sentit que portem artistes, molt diversos entre ells, de manera gratuïta i amb bones condicions tècniques. I segon, perquè som com una família, o això ens agradaria! I som un punt de trobada de la cultura al Barri Vell de Girona”, afirma.

 

Un cartell eclèctic

El Festival arrencarà divendres 9 amb Álvaro Prats, que actuarà a partir de les 19.30 h. Seguidament, al mateix espai, tindrà lloc un prometedora performance a càrrec del Colectivo Tac-Tiq.

El vermut de dissabte 10 de febrer anirà acompanyat d’una talentosa proposta teatral: a les 13.30 h amb Júlia Canals. Graduada en art dramàtic i llicenciada en Biologia, Canals és una actriu que compagina la pedagogia teatral amb altres disciplines audiovisuals.

El programa seguirà a les 19 h amb el documental Micro Clima Sound, que va sobre un festival amb bandes locals que organitza una petita botiga de discos de Barcelona, Ultra Local, els mateixos dies del Primavera Sound. “Hem portat aquest documental perquè pensem que l’esperit d’aquesta proposta és com el nostre: gent de molta fe i molt d’amor pel que fem”, explica Rodríguez.

Finalment, la jornada conclourà, per una banda, amb l’exposició d’Olivia Tirana, una artista barcelonina excepcional que ja va passar pel Festival amb el seu projecte musical i que enguany repeteix com a il·lustradora. Per últim, Alberto Montero, també de Barcelona i que ha passat pel Primavera, un cantautor “magnífic, és un orgull tenir-lo entre nosaltres”, reconeix el director.

De tota aquesta biodiversitat al cartell, què ens recomana el seu responsable? “Saps què? A vegades en el Festival tenim tal confiança en la proposta que, com tu, no he vist a molts d’aquests artistes fer el seu espectacle. Em passa amb l’Álvaro i Colectivo Tac-Tiq però puc dir que tant ells com la Júlia Canals tenen el seu ADN en les arts escèniques amb tastets d’altres arts”.

 “Malabarisme econòmic”

Acoustic Vell s’autodefineix no tant com un festival sinó més com una trobada cultural que es realitza en un format trimestral, oberta al barri i totalment gratuïta per gaudir d’artistes emergents que d’una forma o una altra tenen relació amb el Barri Vell i la seva vida.

Si en alguna de les passades edicions has pogut acostar-te a algun dels actes organitzats, de seguida notaràs que l’Acoustic Vell no és un esdeveniment qualsevol. És una sensació estranya que combina immediatesa, intimitat, proximitat i en conjunt una experiència gratificant. Però, què el fa diferent i únic? Segons Rodríguez, “a l’Acoustic pots veure un concert, una peça de teatre, després degustar d’una exposició i a un poeta. Pensem que la multidisciplinarietat ens fa diferents. També fa que no portem artistes que jo en dic “lògics”, que pots veure en altres Festivals. Tenim un punt alternatiu i disbauxat que fa atractiva la cita. Per exemple, hem portat a Die Katapult, Las VVitch, Evripidis and his tragedies que, increïblement, mai havien actuat a Girona”.

Va néixer el 2014 i, des de llavors i cada tres mesos, no han deixat d’organitzar edicions. Tot és gràcies al “malabarisme econòmic i la confiança del Centre Cívic Mercadal-Barri Vell en el projecte i els artistes que a vegades fins i tot perden diners per participar, si vénen de lluny. Som un Festival pobre en comparació a altres propostes de la ciutat. Però en general, estic molt content per arribar a aquesta edició i sobretot amb la previsió de créixer, ja que a l’abril segurament ampliem espais, l’edició nocturna i tenim algunes sorpreses més, que encara no podem confirmar”.