Déu sap que estem sols

17.02.2018

Al veure algunes de les fotografies d’Eugeni Forcano, el mestre Josep Pla va dir que eren magnífiques i insuperables. També el va definir com un “gran fotògraf, exactament un gran artista, un prodigiós artesà”. I ja em perdoneu, però aquests vocables, venint d’on venen, valen tant o més que un currículum i un porto-folio junts.

“Déu sap que estem sols” Sarrià, Barcelona, 1963.

El Palau Solterra de Torroella de Montgrí guardarà, fins al 20 de maig, l’exposició La vida atrapada al vol. Aquesta fascinant mostra del fotògraf Eugeni Forcano comprendrà tres sèries que faran un repàs a la seva trajectòria, àmplia i polivalent, i inclourà des de peces surrealistes a fotografies més realistes, passant per una obra més íntima i experimental. Està comissariada per Salvador Munrabà i Anna Llopis.

Per descomptat Pla, tan euclidià i curós que era amb els adjectius, no es va equivocar amb la descripció de Forcano. Es tracta d’un dels més destacats fotògrafs de la Barcelona dels anys 60 i 70, i reconegut com un dels artistes gràfics catalans més importants i amb una trajectòria més completa. A més, com veurem en aquesta exposició, Forcano va introduir una sèrie de replantejaments de la disciplina i va renovar, en certa mesura, el modus operandi de l’art fotogràfic. En resum, va suposar un aire fresc i creatiu a la fotografia del país, com ho van fer altres, com us expliquem en aquesta llista.

En visitar l’exposició, de seguida queda ben clar que no era un voyeur. La de Forcano pertany a una fotografia social o documental, però no en sentit imparcial sinó més aviat crític. Això es pot apreciar perfectament a la sèrie “La vida atrapada al vol”, que dona nom a l’exposició i que presenta una col·lecció de fotografies en blanc i negre. Pallassos, prostitutes, infants, turistes, nans, firaires, indigents i un llarg etcétera. Absolutament res quedava descartat per l’objectiu de Forcano. En altres paraules, tot per ell era susceptible de ser congelat, immortalitzat en la història.

Les fotografies de “La vida atrapada al vol” vénen acompanyades d’uns peus de pàgina irònics. Conviden  a la simpatia, cert, però també es troben carregats d’una crítica insaciable. És el cas de «Com entendre la mort tan aviat?», «Déu sap que estem sols» i «Pota que vol tocar cuixa». O, per exemple, l’exquisida i tendra foto de Josep Pla fumant, titulada «Josep Pla immers en el seu món tràgic». Prova, tot això, de la mentalitat de Forcano, que no deixava cap revelat a la gratuïtat. El fotògraf va baixar a peu de carrer, no per efectuar una denúncia explícita, sinó per mostrar la realitat tal qual és, amb totes les penúries i alegries. I això, a vegades, és el mateix que denunciar.

La segona sèrie, anomenada “De la realitat al somni”, aplega una sèrie de treballs reveladors, de naturalesa onírica i on les imatges se sobreposen entre si donant un aire misteriós, inquiet i dinàmic. Un segell personal, furtiu i salvatge, que permet reptar fins a la mentalitat d’un geni completament dedicat i sacrificat a una filosofia que explicava a través dels revelatges. En aquest cas, Forcano no dubta en aparèixer de manera fantasmagòrica dins de la seva pròpia obra, al pur estil Velázquez, denotant una mirada existencial i preparada pel que hagi de venir.

“Com entendre la mort tan aviat?” Montjuïc, Barcelona, 1963.

“Provocar l’atzar a través de la llum” és la tercera de les sèries. Aquesta és la més reflexiva i visual. Forcano apel·la al caos, al descontrol. Probablement, i segons com, també sigui la més xocant i estèticament seductora. Aquí els colors i les formes ballen a un sol compàs, i es deixen anar a la sort i la fortuna del negatiu. La llum neda a contracorrent de la providència. El resultat és senzillament rocambolesc. En el millor dels sentits, és clar.

Nascut a Canet de Mar l’any 1926, Forcano va voler estirar i difuminar els límits artístics, creant sovint un llenguatge introspectiu i singular sense renunciar, això sí, a la seva essència i al seu rol com a fotògraf. Aquesta flexibilitat creativa el converteix en un autor únic i amb una carrera eclèctica que passa per la publicitat o el gènere documental.

La vida atrapada al vol està incorporada a l’agenda expositiva que ha presentat la Fundació Vila Casas al Palau Solterra, que també inclou el cicle Diàlegs amb la col·lecció, de Josep M. Compte i L’artista del fons, de la fotògrafa Anne Roig. Tanmateix, es prorrogarà l’exposició inaugurada l’any passat, anomenada Mirada i gest. 35 artistes, del fotògraf Jordi Belver i el crític d’art Daniel Giralt-Miracle. Una mostra, aquesta última, de la qual us en vam parlar en aquest article.