De revolució en revolució: del neolític fins avui

4.10.2017

Dijous passat, la revolució neolítica creuava les portes del Museu d’Arqueologia de Barcelona i s’hi estarà una bona temporada! El passat 28 de setembre, el MAC inaugurava l’exposició “La revolució neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis“, que serà al museu fins el 4 de febrer del 2018.

Recreació virtual en 3D del poblat neolític de la Draga | © IIIA-CSIC

“El neolític va ser la gran revolució de la història”, afirmava Antoni Palomo, comissari de l’exposició mentre ens guiava dijous passat pels passadissos de l’exposició del MAC, en el nostre viatge al neolític.

Fa uns set mil anys, un poblat format pels primers agricultors i ramaders vivia a la vora de l’estany de Bayoles, completament aliè a la transcendalitat del seu dia a dia. I, de fet, no rauen les autèntiques revolucions en la seva petitesa?

Aquests dies, estem vivint moments molt convulsos a casa nostra, immersos de ple en un d’aquests episodis que (esperem) marcaran la història contemporània de casa nostra. En som, però, del tot conscients? N’eren de conscients els habitants de la Draga, vinguts de l’est del Mediterrani, de la revolució que estaven duent a terme en establir-se a la vora de l’estany de Banyoles, deixant així de ser nòmades i creant el que seria el poblat neolític més important de Catalunya?

Al neolític va tenir lloc la primera gran transformació del medi però no només: va introduir, també (i sobretot), una nova manera de pensar, de fer i de viure. Aquesta fou la seva gran revolució i avui en recollim, encara, els seus fruits. Quan omplim el bol de cereals per esmorzar o cuinem un plat de cigrons (sent-ne o no conscients) estem seguint les passes d’aquells habitants anònims qui, un dia ara fa més de set mil anys, van fer-ho per primera vegada. La història està feta de memòria i oblit, de paraules i silencis, de rastres i pèrdues.

Què hauria passat si aquesta revolució neolítica de la Draga hagués caigut en l’oblit? Què seria la revolució neolítica sense els seus descobridors, sense les persones que han estat durant gairebé trenta anys a peu de canyó, escavant i estudiants els jaciments de la Draga? Quin és el pes de la memòria històrica si en resseguir-ne les traces, les petges, les fites i els fracassos, no fem i ens fem preguntes?

D’alguna manera, l’exposició del MAC pretèn ser un aparador del treball exhaustiu i multidisciplinar dut a terme per un munt de persones que han passat pel jaciment al llarg d’aquests trenta anys a la Draga, després de la primera excavació l’any 1990. Tal i com remarcà dijous passat Josep Manuel Rueda, director del MAC, l’exposició és una culminació d’un llarg procés que no deixa de ser “un fet que ha esdevingut natural”, un projecte que ha estat encapçalat per professionals del Museu d’Arqueologia de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC-IMF) i del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles.

L’exposició, com qualsevol exposició de qualsevol museu arqueològic, acull objectes i peces de gran valor. Aquesta, n’acull 300. Tres-centes peces vingudes de la Draga, que carreguen a les seves espatlles més de set mil anys d’història i algunes d’elles, peces excepcionals. Tal i com apuntava Lluís Figueras, director del museu arqueològic comarcal de Banyoles, enlloc d’Europa es conserven peces d’aquesta antiguitat en l’estat excepcional de conservació. Si a la Draga s’han pogut recuperar fustes i fibres ha estat gràcies al fet que han romàs en remull, sense oxigen durant segles, al fons de l’estany. Una excepcionalitat fruit d’una casualitat, com remarca Figueras.

A més a més d’acollir una mostra d’objectes i materials d’un gran valor arqueològic, tant Figueras com Palomo han volgut destacar la presència de l’exposició d’un espai de reflexió, dedicat al propi procés científic d’investigació. És a dir, una mostra i un recorregut del treball que hi ha darrere de la mateixa exposició. Un passeig pel fil de preguntes i respostes i de troballes per descobrir què hi ha al darrere de les excavacions, els treballs de conservació i interpretació. I, aquest és, tal i com van remarcaren Rueda, Figueras i Palomo, el valor afegit de l’exposició. Aquest espai dedicat a l’anàlisi i, també, una llaminera recreació virtual del poblat neolític de la Draga. A qui no li agradaria viure i veure en primera persona com es vivia fa set mil anys?

Coneixement i imaginació, dues cares de la mateixa moneda: la teoria i la pràctica, el pensament i l’acció. L’exposició “La revolució neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis” vol ser molt més que una mera mostra estàtica, que un magatzem d’objectes, informació i coneixement: vol ser un espai de socialització del coneixement, mantenint l’essència del que han estat les excavacions i investigacions de la Draga al llarg dels últims 27 anys i, entenent l’aprenentatge com una experiència.

I, quina millor experiència per entendre i conèixer la Draga que passejar-se entre les seves cabanes neolítiques? Aquellls qui aquests dies treguin el cap al MAC, podran fer-ho gràcies a l’experiència virtual de recreació en 3D del poblat neolític de la Draga. Els propers dies 7 d’octubre i 11 de novembre aquells qui ho vulguin podran arribar a convertir-se (per una estona) en un habitant més del poblat. Excepcionalment i gràcies als “jocs seriosos” creats per l’Institut d’Investigació en intel·ligència artificial (IIIA-CSIC) i la UAB, el MAC es convertirà en una mena de màquina del temps, traslladant-nos de ple a la Draga neolítica. Qui té ganes de fer un tomb pel neolític?

Per tal de poder dur a terme la visita virtual al poblat de la Draga (i la resta d’activitats relacionades amb l’exposició), cal inscripció prèvia. Podeu consultar més informació clicant a la pàgina web del MAC