Els poemes de La Font del Vi són perfilats, madurats i polits en directe, a viva veu, que és l’àmbit en què prenen més sentit

El cotxe fúnebre va arribar veloç, fent cruixir sorollosament la grava sota els pneumàtics.

Música de consum, així s’anomena el quart i últim disc d’Els Surfing Sirles, el qual queda com a colofó radiant de la seva trajectòria, estroncada l’estiu passat amb la mort de l’Uri Caballero, el seu guitarrista. Xevi Pujol en fa la crítica a Núvol.

Rilke va escriure molt sobre la tardor. Vinyoli ja va traduir 'Hersbtag', aquell poema que comença dient: "Senyor, el temps ha arribat. Enorme fou l'estiu". Ara Xevi Pujol ens envia des d'Alemanya una traducció de 'Herbststimmung', un altre poema de Rilke del qual n'ha fet dues versions.

Cançons de l’Akídelara, el darrer “cançoner” del compositor Víctor Bocanegra. Un recull de dotze temes amb un deix dominant de jazz-blues i amb nombroses giragonses cap a altres estils, com la rumba, el funk, o fins i tot el reggae. Víctor Bocanegra presenta el disc el dia 30 de juny al Jamboree.

Hi ha coses que ressonen molt lluny, incommensurables, / feliços incendis que mai ningú veurà, / en aquell lloc on l’alegria fa olor de diaris vells,

El petit de Cal Eril reapareix amb un nou treball sota el braç. Es tracta d’un doble vinil titulat La figura del buit, disponible des del passat dimarts 26 de febrer. Entre els tràfecs que ara l’ocupen, en Joan Pons, el benjamí de ca l’Eril de Guissona ha trobat un moment per parlar-nos del disc.

Triar és opinar. I la tria, aquest monstre bicèfal l’alè del qual mai no deixa respirar tranquils antòlegs i autors de the best of’s, sol ser una feina tan útil com injusta. Així doncs deixem ben clares les coses des d’un bon començament: no pretenem aquí fer un rànquing convencional dels millors discos de l’any.

A vegades hi ha àlbums que es converteixen en part del medi i els acabem respirant. de bosc (Amniòtic Records, 2012), el darrer treball de Pau Vallvé, tret a la llum fa cosa d’un mes, n’és un cas paradigmàtic.