Roser Vernet
De terrats, laberints i somnis
Roser Vernet

De terrats, laberints i somnis

La teua germana petita et deia que tenies unes mans immenses. Per a ella tot en tu era immens. Les mans, que amagaven del tot l'harmònica que sempre tenies a punt, i li feia l'efecte que les notes sortien dels teus dits. I, qui sap? potser no anava tan lluny d'osques.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació