Si prohibim el joc o mirem cap a una altra banda, haurem perdut una oportunitat d’or de poder aprendre plegats

El videojoc no és només indústria. També impacta en l’educació, en els projectes cooperatius o de transformació social.

El repte dels creadors sembla clar. El dels jugadors haurà de ser pujar el nivell d’exigència

Jugar té a veure amb sentir-se implicat amb el repte que llança el joc

Gamelab permet entendre com funciona la indústria del joc, descobrir els secrets dels grans autors i desenvolupar criteri propi

Un dels reptes dels educadors del segle XXI és aconseguir la motivació dels seus alumnes. Vet aquí l’expansió del gamificurs.

Quan es parla de jocs de taula es pot dir que el món es divideix en dos tipus de persones. Per una banda hi ha els jugadors, aquells que s’hi poden passar moltes hores. Per altra banda hi ha tots aquells que juguen per fer coses plegats amb els amics o la família

Agafeu paper i llapis, analògics o digitals, i preneu nota dels 6 videojocs que recomana Oriol Ripoll. Són jocs que sorprenen per la història que expliquen, per la forma com es narren o perquè tenen elements mecànics originals.

"Nuestros hijos y sus videojuegos" és un llibre del psciòleg Hèctor Fuster, especialitzat en transtorns relacionats amb les tecnologies

El passat dia 25 de juny al Gamelab, el congrés del videojoc i l’oci interactiu, es va celebrar una taula rodona que portava el suggeridor títol de How videogames can level up education to the XXI century. La sel·lecció de ponents estava feta per tal d’aconseguir una varietat caleidoscòpica.

Fa temps que ho penso: en un futur hi haurà un tipus de cinema on viuràs la història en primera persona o dit d’altra forma hi haurà un tipus de cinema que serà un videojoc de molta qualitat narrativa, gràfica i sonora.