Atarés plasma a les seves teles personatges femenins d’esquena, amb les cares ocultes i els pentinats enaltits.

I sortir de Pantalla completa. Comptar segons. Esperar el tro.

El ritme pausat de les obres ens recordava que érem allà, que per primer cop en tot el dia no teníem pressa.

El triangle equilàter es forma perquè algú, amagat rere una càmera fotogràfica, immortalitzi una acumulació de casualitats.

L’interès pel diàleg, la confrontació de perspectives i les quatre mans en una societat individualista es manifesten en aquesta exposició. L’explosió colorista es multiplica per dos i la virtuositat s’imposa, imparable.

Intentar parlar de Guim Tió prescindint dels seus seguidors a les xarxes socials i dels seus fans taiwanesos és gairebé un repte. El nombre d’opinions que genera el jove artista ho subratllen constantment, però tots sabem que la qualitat d’un artista no es mesura amb likes.

Créixer en un poble petit entre muntanyes i engalanat amb vestigis romànics deu tenir els seus inconvenients.

Carles Pazos, que durant més de deu anys va tenir l'estudi en aquest Centre d'Art Contemporani (C/ Concili de Trento, 313, planta 16 - 08020 BCN) hi inaugura l'exposició individual 'Bisturí o arsénico. Carlos Pazos a la col·lecció de Piramidón, Centre d'Art Contemporan'.

En un bar de la Royal Mile d’Edimburg, les taules de fusta s’abriguen amb gavardines de ganxet i porten gerros de porcellana com a agulles de pit. Custodiades per cadires de fusta vella, sostenen tasses, teteres i plats amb el perímetre daurat, com si es tractés d’un nimbe. Plats santificats plens de pastissos i altres pecats.

El dijous dia 27 de novembre Piramidón, Centre d'Art Contemporani va inaugurar l’exposició [Hace falta un aislador], una mostra que estarà oberta al públic fins al dia 27 de gener.

Sabíeu que l'any 1967 un grup que es feia dir Almogàvers va segrestar la marededéu de Núria? Ho van fer davant la mirada atònita d'Ermengol, un fresc que amb els anys s'ha anat deteriorant i que ara ho pot explicar perquè ha estat restaurat.