Bachs, material sensible, era un creador d’idees. Fins i tot a les reunions de feina trencava esquemes, felicitant i rient a crit —que ja és dir— un guió que li agradava.

Dues noies volen regalar un llibre a un amic, i una d’elles responent a l’altra, que sospesava un llibre de Quim Monzó, li diu: “D’en Quim Monzó no, que ja en té un”.