Si Moll no hagués seguit les passes d’Alcover, probablement no hauria fundat l’Editorial Moll

Era elegant en el seu posat, i en el seu tracte, i en el seu parlar, i en el seu escriure. El Dr. Badia parlava en un barceloní impecable, exquisit, col·loquial i a la vegada fabrià; devia ser dels darrers representants del barceloní genuí, del barceloní encara no contaminat ni “modernitzat” a l’espanyola.

Probablement el terme de la sociolingüística més usat, més conegut, en català ha estat el de diglòssia.