Aquest dissabte, el tenora i compositor de referència, Jordi Molina, presenta el disc Matèria del temps a l'Auditori

L’última que ha passat és que recentment s’ha descobert que la sardana guanyadora de la darrera edició del Premi Mestre Conrad Saló, “Joia d’estiu”, de Francesc Teixidó, és un plagi… d’ell mateix.

La tardor és l’època de deixar enrere l’estiu, de tornar a la rutina; és quan s’escurcen el dies i la melancolia t’acompanya contínuament. Curiosament és una de les èpoques més prolífiques en quant a publicació de discs es refereix. Potser és perquè no ens sentim tan tristos.

Promises és l’EP de presentació de Tears in Rain (Jaime Vieco, guitarra i veu; Daniel Morillas, baix; i Diogo Santos, bateria), un grup barceloní que ha optat per fer una música diferent a l’escena que impera actualment. S'emmirallen en el rock progressiu-alternatiu de Jimi Hendrix, Tool, Pink Floyd o Jeff Buckley.

Amb La batalla dels dubtes els Pulpopop han fet un gran pas endavant. Les seves cançons, més treballades, no han perdut ni un gram d’aquella frescor dels inicis. És més, saben transitar per un bon número d’estils diferents sense deixar de perdre aquella essència, sonant sempre a Pulpopop.

Vicky de Clascà (coneguda artísticament com a Bikimel) arriba aquest dimarts 25 de juny al CAT Tradicionarius de Gràcia per presentar els temes de Farrera Can.Sons D.O., el seu segon disc i que ha sorgit arran d’una estada de l’artista a la Vall Farrera.

Aquestes últimes setmanes el món de la crítica musical està remogut perquè han sortit uns quants discs que han provocat molt d’enrenou, però no s’ha parlat tant de ...Like Clockwork, el nou disc de Queens of the Stone Age i que, molt probablement, és el millor disc que s’ha publicat en el que portem d’any.

Només és un anunci, però la campanya publicitària d’Estrella Damm ja forma part de la nostra cultura, de tots aquells ritus pre-estivals.

El món de la cobla no guanya per a disgustos: primer la cobla a baix cost i ara un concurs de “sardanes de caire popular”. Què farem a la propera?

La fal·lera del low cost ha arribat a la cobla. La directora i compositora Concepció Ramió ha posat en marxa una cobla de baix cost formada per cinc músics i s'ofereix per cobrir petites celebracions. La notícia ha encès totes les alarmes en el món sardanístic i ja hi ha qui parla de competència deslleial.

Escolteu Núria Graham: us sobtarà la facilitat, la naturalitat i la desimboltura amb què agafa la guitarra i es posa a cantar. Sembla que sigui una cosa ben senzilla per a ella, com si tot formés part d’ella. I és que a més de tenir una gran veu, les seves cançons són diferents. Tota una descoberta.