Una enigmàtica trucada telefònica des d’una cabina dóna el tret de sortida a La col·lecció, l’obra de Harold Pinter que ens porta La Ruta 40 a la Sala Beckett fins el 8 de novembre, sota la direcció d’Albert Prat.

'Vintage' podria saltar a un teatre amb més aforament i fer-se un lloc entre les altres comèdies musicals catalanes de petit format que ja han debutat amb força. Una producció low cost que sense dubte no ho és en qualitat, energia i potencial.

Joc de miralls és un elogi a la senzillesa, a la bellesa de la quotidianitat i a la interpretació com a força terapèutica. A la vegada ens recorda que fer teatre de veritat no vol dir posar-se màscares, sinó justament treure-se-les per descobrir les persones que hi ha darrere.

Genoveva Pellicer ens porta una lectura del text de Jean Genet a estones un pèl massa explícita i evident però que no ens fa perdre l’interès ni manca de decisions interessants.

Durant 60 minuts Pere Hosta, o l’exemplar de Power Bird que encarna, ens fa viatjar a través del món de l’ornitologia. Un recorregut que a mesura que passen els minuts es torna més delirant, més deforme i més absurd. Només una cosa és clara en tot moment: pàjaru busca pàjara (per anar a donar un vol o el que convingui).

La Sala Atrium (de la mà de la companyia Projecte Ingenu) ens torna a sorprendre per la seva capacitat de dur grans obres al seu petit espai. Aquest cop és el torn de Shakespeare, amb ni més ni menys que la tragèdia de Hamlet. Una proposta arriscada i cuidada fins a l’últim detall.

La companyia Told by an Idiot va presentar, la setmana passada, l’espectacle My perfect Mind al Teatre Lliure. Anna Molas l’ha vist i ens en parla a Núvol.

Unes quantes caixes de cartró apilades al fons de l’escena representen un dels murs d’una casa okupada de Brooklyn. Un mur, però, incomplet, a mig construir, igual que la vida de les persones que hi habiten. Es tracta de Sunset Park l’obra que acull el Teatre Gaudí de Barcelona fins al 12 d’octubre.

Com es recordarà la nostra època? Què se’n dirà de les persones i dels fets viscuts? Sobre qui recauran les culpes si algun dia se’n fa un judici i quines conseqüències hauran tingut les nostres accions? Donar una resposta ara seria fer un exercici propi d’una pitonissa o bé una novel·la de ciència ficció.