Però avui puc dir que el seu eix vital ha estat el dibuix. Potser no l’únic i potser no el més important, però sí que es troba entre les dues o tres conviccions de la seva llarga vida. Des de 1935, quan s’inscriu amb setze anys als Amics de les Arts, fins avui, són molts dibuixos, moltíssims, fets i ordenadament guardats en innumerables carpetes.