I ara, què? Dins o fora? Què ha dit l’home del temps? Plourà? Tantes fotos i tantes historietes i al final no sé mai quin temps farà

Crec que t’estimo. Sobretot quan anem a dinar o a sopar amb els amics i ens arreglem, nets, polits, simpatiquíssims

La Maria es va girar per contemplar el seu fill. Li agradava la manera com entenia el món, amb tanta puresa i innocència

Em preocupa aquell dia que jo no els podré parlar més, i que endevino pròxim, perquè els anys s’han apoderat de la meva vida

Va ser un cop sec. Va quedar amagada darrere l’escó, fora de la nostra vista. La iaia va desaparèixer

Avui, dimarts, celebrarem en silenci sense que ho acabis d'entendre que he fet un cop de cap

Ella no parava i jo no podia dir-li que m'havia equivocat, que aquell sí havia de ser un no

La Magalí tenia un do: detectava un error gramatical només veure’l. De petita ja era una nena prodigi

L’home més savi del món s’adona que mai cap altra mirada l’havia analitzat tan sàviament

No li agrada que faci bromes sobre la paràlisi. No la culpo, però trobo a faltar el seu somriure

Havia de ser tot del seu gust. La viva imatge del seu pare, un home de camp, lliurat a fer fills i plantar naps