Veig arribar en Ferran amb aquell somriure triomfant, contagiós i vivificant que duu cadascun dels dies que han passat des que el conec.

Hauré de marxar que avui se m'ha fet tard i és l'hora que surt la mosca negra. Però s’està tan bé amb els peus dins del riu.

I el pare que no tenia bé més preuat que la seva dolça filla la dispensà de la feina d'espanotxar i li va permetre anar-se a estirar una estona.

Aviat farà tres anys que faig de masovera d'una masia al Priorat. La feina és senzilla perquè els amos vénen poc. No hi veig gaire i sóc feliç, molt més feliç que fent de mestra a Barcelona.

Dinou anys i una destinació ben clara, Grècia. Era la primera vegada que feia un viatge llarg, lluny de casa, motxilla a l'esquena.

La calor encercla tots els racons del saló del bar en penombra, impregna les parets, el terra de tarima i les taules de fusta i s’enganxa com una teranyina que deixa una pàtina d’abaltiment al seu pas.

No sé quanta estona feia que era allà. Posar la ment en marxa i recapitular em costà un bon moment. El com i per què havia arribat fins aquell lloc, ara com ara, no m’ho explicava.

Looks treballats, d’estilisme de mercadillo combinats amb peces chic. Piset minat de restauracions i reciclatges i substrat suec.

Ardic feu cridar el seu home de confiança Bidurc, li ensellà un cavall i l'envià a vigilar Verinella. I Bidurc complí les seves ordres.

Va arribar el dia tan esperat i la sala de subhastes es va omplir de gom a gom d'una manera espectacular. La gent estava ansiosa per tenir el seu somni.

Aquest relat es destruirà en breu. Sí. Se sentirà un 'flaixxx', la pantalla pampalluguejarà uns instants i l’arxiu desapareixerà.