Entrem en un pati reclòs i enjardinat, a l’ombra –sobretot això, a l’ombra–, d’un casalot alt, amb unes grans terrasses emporxades. Els descobrim: són sis, en una terrassa que ens queda molt alta i inaccessible, asseguts de cara al pati, hieràtics, absents, vestits preferentment de negre.

Avui el sol picava de valent. Hem començat a caminar. Ens hi hem posat d’hora, a les nou sortim de Camallera. El paisatge barreja camps no gaire grans, petits turons, bosquets; els camps estan llaurats, i contrasta el marró argilós de la terra amb el verd dels pins.