Llegir el Satíricon de Petroni és com visitar un jaciment arqueològic: el lector només podrà contemplar una petita part del conjunt original.

L'atzar és capritxós. De vegades, vol que la veu d'un poeta quedi oblidada i reduïda a un pergamí polsós a punt de ser devorat per les rates en una biblioteca llunyana i després, en un gir sobtat, fa que les paraules d'aquell mateix poeta surtin a la llum i es converteixin en la inspiració per a homes savis.