'Veus de Txernòbil' és un espectacle breu, imaginatiu i tendre: una lliçó i un exercici de memòria històrica i d’empatia.

El mèrit de la proposta, més enllà de resumir el primer text literari escrit de la Història, és la combinació del teatre tradicional amb la nova dramatúrgia.

Sergi Mateu interpreta tots els papers de l’auca a 'Sempre teu, Òscar' –els ficticis i els reals– amb fluïdesa mitjançant els gests més petits i mesurats, la modulació de la veu i la mirada.

Ningú discuteix el sublim de les tragèdies lorquianes, però sembla que les seves sàtires no són tan conegudes ni valorades.

Jean Genet deia que anava al teatre per veure’s a escena, no per observar des de l’exterior gestos quotidians.

La companyia Projecte Ingenu firma aquesta peça després de sorprendre amb el seu Hamlet a la Sala Atrium.

Que l’obra no va de cinema, en el fons, ni del teatre, encara que ho sembli, sinó que va d’amor, del que fa un pare per a una filla

La dama de les camèlies és una novel·la d’Alexandre Dumas (fill) de la qual ell mateix va fer una versió teatral, que durant aquest mes de maig es pot veure a la Sala Joan Brossa de La Seca.

'Que vaya bonito', més que teatre el Fet Teatral en estat pur, una experiència sense quarta paret on actors i espectadors juguen la realitat a fons.

Darrer cap de setmana per gaudir de La flauta màgica en la versió lliure que n’ha fet la companyia Dei Furbi. La cita és a la La Seca – Espai Brossa, fins aquest diumenge, 7 d’abril.

Carta als actors i Per a Louis de Funès, són dos monòlegs dels anys 1974 i 1985, fusionats en una sola obra escrita pel dramaturg suís Valère Novarina, dirigida per Moisès Maicas i interpretada per Laia de Mendoza, que fins al dia 9 de desembre podeu veure a La Seca.