El número 5 de la revista Veus baixes dedica un extens dossier a la figura de Joan Ferraté

Quan parlem de Gabriel Ferrater parlem d'un dels poetes més influents i menys reconeguts de la literatura catalana

Avui al Centre de Lectura de Reus, a les 19.30 h. Josep Murgades, presenta Joan Ferraté, deu anys després de la seva mort el 12 de gener del 2003.

Enemic de solemnitats i d’efusions sentimentals, Joan Ferraté hauria detestat que justament ara tots plegats ens posem a elogiar el que ha anat escrivint i dient al llarg dels anys. Però seria injust no fer-ho. Manel Ollé se suma a l'homenatge.

Joan Ferraté va néixer en un país equivocat, en el sentit que la seva obra hauria estat oficialment més valorada si hagués nascut a qualsevol país on la veritable cultura no estigués relacionada amb el patriotisme o la manifestació de folklore popular

Avui a Núvol fem un especial sobre Joan Ferraté, que va morir la nit del 12 al 13 de gener de 2003, ara fa deu anys. Jordi Amat ens ha fet adonar que s'acostava aquest aniversari i hem recollit uns quants testimonis que anirem publicant al llarg d'aquests dies.

Dos solitaris i dos esquerps, dos homes de potència intel.lectual insòlita i de comportament radicalment independent: dos herterodoxos biològics, dos homes lliures, dos homes infeliços.

L’autèntica esquerda per la qual s’escolava la vida del Joan era, crec, la impossibilitat d’estar en pau amb ell mateix i la consciència hiperlúcida que aquella pau era condició necessària per tenir una existència rica, feliç, plena.

Tota la seva ambició era restar a l’entorn d’aquesta experiència primordial que és la lectura, esperar rebre l’alè d’algú que anés o tornés d’haver llegit qualsevol dels llibres de la seva biblioteca i en deixés, escampades, engrunes i espurnes d’aquella experiència.

Joan Ferraté és un dels poetes catalans més importants de les darreres dècades. El 'Catàleg general 1952-1981', el llibre que aplega tota la seva poesia, és una meravella. La dicció de la poesia de Ferraté és precisa, bastida amb rigor i planera a la vegada, sorprenent i lúcida.

L’editorial Alpha acaba de publicar 'Pedra i pinzell', una antologia de la poesia xinesa clàssica traduïda pel poeta Manel Ollé, un dels grans especialistes en la cultura i en la llengua xineses que tenim en aquest país. Jordi Llavina l'ha entrevistat al programa 'L'última troballa' de Xarxa Ràdio.