Opinió

Hi ha espectadors que busquen en l’escena un mirall. Altres prefereixen una finestra. Altres un pou o un penya-segat des d’on tirar-se.

Ivo van Hove és un dels tòtems del teatre europeu, un dels 'musts' del Grec i un dels directors estrangers que visita Barcelona amb regularitat.

Superada la fita plàstica, el resultat mereixeria ja no un mer article de crítica teatral, sinó tot un capítol a part en la història de l'escenotècnia.

La voix humaine, de Jean Cocteau, és un crit d’auxili. Una trucada desesperada. Un últim intent. En una habitació anònima, una dona manté una conversa telèfonica amb el seu amant, que està a punt d’abandonar-la.