Moaré d’Ariadna Montfort, un viatge transformador que ens planteja preguntes sobre la construcció de la identitat i la manera en com ens relacionem amb els altres.

Se’n podrien treure dues conclusions: interpretacions sublims, però una posada en escena que tot just rebria la qualificació de “necessita millorar”.

L’autor líbano-canadenc també dialoga amb la Grècia contemporània, però, com no podia ser d’una altra manera, ho fa a partir de la tragèdia clàssica.

Una road movie tranquil·la sobre els nens robats a Espanya durant el franquisme? Sí, és possible.

Tant Oliver com els de Carabén sabien els que s'esperava d'ells o, almenys, quin terra els sostenia. I la veritat, el talent va sobreeixir de la piscina de pedra de Montjuïc.

Amb un títol manllevat i manipulat, parlem de tres espectacles iconoclastes, iconofílics i iconofàgics.

T de Teatre és una companyia que, tots ho sabem, fa humor. I el que és més difícil encara: humor de qualitat.

Si l’edifici de l’antiga Cooperativa Pau i Justícia aguanta tantes activitats simultànies, està clar que ho pot aguantar tot.

Una espectadora gronxava un nadó, fent-lo ballar sobre la falda. I això és el que Vinicio Capossela va anar fent durant tot l’espectacle.

Crítica

Davide Carnevali estrena 'Actes obscens en espai públic (Maneres amenes d’esperar l’adveniment del messies)' al TNC

Si bé és cert que cada escena és excelsa, bella i sensible, en el trànsit d'una rere l'altra el perill es torna bucòlic i la sang es va fent com d'orxata.