Crítica

El Centre de les Arts Lliures ha programat un cicle dedicat al traductor, assagista i dramaturg Joan Casas

El Teatre Goya ha tornat a programar 'Fedra', amb Lolita Flores, durant dues úniques setmanes.

Sergi Belbel s’ha posat del tot al servei del seu estimat Racine, i ha creat les condicions de possibilitat perquè tothom tregui el millor de si mateix. Racine de cos present, tant en la llengua viva com en les interpretacions. Belbel ha cuinat Racine perquè el puguem tastar amb tota la seva grandesa.

Per això la Fedra de Vilarasau és una Fedra actualitzada, comprensible. Perquè si el poema ens parla de l’amor, ens pregunta, finalment, què entenem per amor cadascú de nosaltres.

Pots llegir la Fedra de Sarah Kane (i descobrir que l’única traducció que hi ha és en gallec però per això tens el google translation)

Vilarasau encarna el llegat de Lizaran, és la seva forma de dur-la ben a prop: ella li aconsellava que jugués amb el teatre i que s’ho passés bé.