La indivisibilitat mateixa d’un sembla que hauria de fer impossible la dissensió, i en canvi si us hi fixeu veureu que com més es crida a la unitat és perquè menys n’hi ha.

Una retòrica com la que gasten, per exemple, els de Manos Limpias, que no en va sempre són presentats com un sindicat, atenció al prefix, d’ultradreta.

Estrena tardana de “El sueño de Ellis” del nord-americà James Gray després que la pel•lícula fos projectada ja fa més d’un any en el festival de Cannes’2013 sota el seu títol original “The immigrant”. Aquest film no es va endur cap guardó però va deixar bones sensacions entre el públic.

La vida política va plena de crides a la unitat perquè no n’hi ha, i també a la unanimitat, que encara fa més gràcia perquè hi afegeix el concepte boirosíssim d’ànima.

Qui va ser el primer de fer la reducció de ‘procés sobiranista’ a ‘procés’ i prou? Un mitjà de comunicació? No ho sabem, però la D.O. Procés ha funcionat

Muriel Casals (Avinyó, 1945) és una de les cares més conegudes del procés sobiranista junt amb una altra dona, Carme Forcadell, de l’Assemblea Nacional Catalana. És la carismàtica presidenta d’Òmnium Cultural, una entitat que ha estat una peça imprescindible pel reviscolament nacional que viu el país.

La plebs farà saber el seu parer a la patrícia classe dirigent, a la qual pertocarà donar-li categoria de decret.

la de fractura és una família poc nombrosa. Com sempre, però, les sorpreses no les dóna la vida ans el diccionari. En dret penal té un ús que equival a ‘força en les coses’. Per tant, advocats del país que se us girarà feina, ja ho sabeu: força fractura.

Si féssim una enquesta la majoria de parlants contestarien que 'fatxa' no és un terme normatiu. I sí que ho és. I a més a més per partida doble. El més simpàtic de tot és l’associació popular que fem sovint entre el fatxa a l’espanyola i el fatxenda, un lligam que mentalment costa molt poc de fer.

Com tot festival de marca que vol preservar o almenys no perdre pistonada a l’hora de desplegar metres de catifa vermella i així poder exhibir les celebritats del món del cinema davant dels cinèfils i turistes cinematogràfics en general per esgarrapar les majors quotes de glamur, Sant Sebastià 2013 ha procurat satisfer aquesta demanda amb un ampli desplegament.

Joan Millaret Valls, corresponsal de l'ACPG a Canes, ens ha servit aquests dies cròniques diàries del Festival. Milllaret s'ha submergit aquests darrers dies en les novetats cinèfiles més fresques, devastadores, inflamades o aterradores. Aquí podeu llegir totes les seves cròniques.