'Entre fogons', de Laia Roca, ha estat el conte més llegit del Premi Núvol de Contes 2016

Era llavors quan, amb un petit sospir d’alleujament, aixecava les mans i buscava la tanca de la cremallera.

Un manyoc de robes negres, descalça, els peus nafrats pels cantells que sobresurten als carrers empedrats, la nit als ulls i el cor recaragolat.

Era l’únic dia de festa de l’estiu. Ningú no gosava treballar, aquell dia. No eren feixistes. No eren res.

Aixeco els ulls: mons sencers de cultura m’observen mentre intento tramar aquesta història

El fetge va ser el primer en prendre la paraula. Sense cap introducció prèvia.

L’endemà, a la plaça de la Concorde, entre el cossos sagnants i guillotinats n’apareix un de sencer

Dalt del penya-segat, ella feia un somriure matemàtic, calculat, i un oreig lleuger li movia els cabells

El groc del sol s’ha esvanit de tota cosa, cada bri batega i l’aire és tan fresc i fèrtil que crida a fer-se fosc

Feia anys que no prenia una decisió. De sobte, sense avisar, la vida l’havia aturat en sec

Li baixà un riu de gel des del clatell fins a l’espinada perquè reconegué a l’instant que allò era una serp de cascavell