Any Vinyoli

Vinyoli a la Biblioteca Nacional

Vinyoli a la Biblioteca Nacional

Dimecres, a la Biblioteca Nacional de España, els poetes Carlos Marzal, Xuan Bello i Jordi Llavina van debatre sobre la vigència de l'obra de Joan Vinyoli, a qui van presentar com un "gran poeta europeu del segle XX"

Jordi Llavina
Intensament Vinyoli: “Tot viu i mor en el poema”

Intensament Vinyoli: “Tot viu i mor en el poema”

L'actor Joan Massotkleiner, la cantant Gemma Humet i el guitarrista Toti Soler omplen l'Auditori del CaixaFòrum de poesia i música amb un recital de versos de Joan Vinyoli, que enguany celebra el centenari del seu naixement. Clàudia Rius hi ha assistit i ens ho explica a Núvol

Clàudia Rius
Víctor Obiols estrena el seu Vinyoli

Víctor Obiols estrena el seu Vinyoli

Ahir dissabte al vespre, Victor Obiols Llandrich Bocanegra, acompanyat de l’arpista Olga Benito, va estrenar al Claustre de Sant Francesc, de Vilafranca del Penedès, l’obra Díptic d'amors, basat en els poemes de Llibre d'amic i cants d'abelone de Joan Vinyoli.

Jordi Llavina
Estimat Miquel

Estimat Miquel

Amb motiu del centenari Joan Vinyoli, Editorial Empúries ha recuperat del seu fons l'edició de la correspondència entre el poeta i Miquel Martí i Pol, poeta amic i afí en moltes coses. Empúries ha tingut la cortesia de cedir-nos aquesta carta, en què Vinyoli parla de la seva poesia.

Joan Vinyoli
L’acte primer
Jordi Llavina

L’acte primer

Surto enfervorit del cicle Rapsodes al Born. Però em cal una mica de distància per poder valorar, per apreuar, el que acabo de veure i de sentir. S’imposa, com va deixar escrit Vinyoli en el poema “L’acte darrer”, de Realitats (1963), “baixar al soterrani de la petita casa de mi mateix”, allà on s’espesseix el silenci.

Vinyoli, sempre Vinyoli
Roger Costa-Pau

Vinyoli, sempre Vinyoli

La poesia de Vinyoli creix en la mesura que es forja i s’expandeix en un conjunt d’expectacions i interrogants en i des del desig d’aspiració a una totalitat.

Evocació i record
Antoni Clapés

Evocació i record

Cansat de disputes retòriques –que encara duren–, aquella veu em deia que “hi ha un cant líric més profund que tendeix al despullament i a la simplicitat”.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació