Vardarismes: ecos de Vardà en l’audiovisual actual

Més de cinquanta anys després que Agnès Varda iniciés la seva carrera com a directora, des d’altres temps i territoris, centenars de cineastes s’han inspirat en el seu cinema per explicar històries. N’hi ha que assumeixen totalment l’herència de la cineasta i n’hi ha que ho fan de manera fragmentària. Davant d’aquesta realitat els Manifestos Fílmics Feministes X es plantegen les següents preguntes: Com s’ha de pensar avui el llegat d’Agnès Varda? Amb quina freqüència continua ressonant en les nostres formes de filmar? Tres projeccions i una activitat intentaran respondre aquestes qüestions. 

Les dues peces que formen aquesta sessió donen compte dels debats d’una generació de cineastes formades a les files de les lluites feministes dels setanta a Europa. Què significa ser una dona? Hi ha formes de filmar específicament femenines?

Réponse de femmes: notre corps, notre sexe, Agnès Varda, França, “1975, l’any de la dona.” Una televisió francesa demana a 7 directores que responguin en 7 minuts a la pregunta “Què és una dona?”. Aquesta és la resposta de la cineasta Agnès Varda, que, amb molta ironia, problematitza, des dels imaginaris del feminisme de la diferència, el punt de partida proposat. Subratlla així les particularitats de l’experiència femenina i posa en valor la pluralitat identitària de les dones.

Filmer le désir, voyage à travers le cinéma des femmes, Marie Mandy, Bèlgica, França. “Ser dona cineasta és com cuinar sense recepta”, diu una veu en off a l’inici de Filmer le désir. Enfront d’una tradició en què els cossos femenins s’han filmat com a objecte de desig: quins nous codis de la mirada podien generar les dones cineastes? Com es podia crear un nou llenguatge del desig, la sensualitat i la sexualitat? Donant la paraula a quinze realitzadores, entre les quals Agnès Varda, aquest documental fotografia les preocupacions fílmiques feministes d’una època i ens dona les bases per continuar pensant en els llenguatges del desig.