Aquest projecte neix de la necessitat de parlar dels trastorns de conducta alimentària (TCA). Un cop passada la pandèmia, els casos de trastorns alimentaris han augmentat molt, sobretot entre les adolescents. Però aquests trastorns no només afecten la gent jove. Hi ha un sector, majoritàriament dones, de més de 30 anys, que també el pateixen i queden abandonades per la sanitat pública, ja que la majoria dels recursos destinats a curar aquestes malalties estan destinats a menors de 25 anys. L’única manera de superar els trastorns alimentaris són a partir de la sanitat privada, fent que la curació depengui de si la malalta té recursos econòmics propis. En aquest projecte parteixen d’una experiència personal d’una de les intèrprets, de la necessitat d’explicar, de compartir a través de l’art, del teatre, de la creació i de la música tota aquesta problemàtica i el que implica patir una malaltia d’aquest tipus.

L’obra gira al voltant de la Laura, la qual ha començat una teràpia de grup però no està gaire convençuda que ho necessiti.  La Laura es baralla amb ella mateixa, té un assistent virtual que la consola (o no), una infermera que li diu que plori, un metge que no se la mira i gent que li diu coses, moltes coses. La Laura, de tant en tant, està tan cansada.. Ah! I la persegueix per tot arreu una soprano, la Maria K., perquè la Laura és cantant lírica i també canta. Canta, però no menja.