‘Just desire’ de Søren Evinson

Suau, brillant, llis i continu, Just Desire és com els acabats dels objectes de consum més inspiradors del nostre temps. Com un telèfon de gamma alta, un perfum de luxe o com el cotxe més ràpid del món –el Tesla Roadster–, la performance se’ns ofereix com l’objecte del nostre desig. A l’espai hi pengen cadenes daurades de les quals pengen múltiples peces brillants: les carcasses d’una boutique on es construeix un retrat íntim enmig de l’agitació del consum d’objectes, dels altres i d’un mateix.

La interacció fluida i constant entre objectes i intèrpret crea una seqüència que pren imaginaris mainstream al voltant del mal, la identitat, el consum, el sexe, l’amor i la mort, alhora que s’endinsa en llocs insondables. En aquesta cascada inesgotable d’acció, paraula i cant, els límits del subjecte amb el desig col·lectiu es comencen a desestabilitzar.

El treball de Søren Evinson es mou en la intersecció entre la performance, el teatre i la dansa. Lliscant entre aquestes categories, genera noves fantasies entorn del que és espectacular, entenent aquesta última en el context de la societat de consum i la idealització de la cultura contemporània. Investiga a través del cos, la paraula, el cant i els objectes, i elabora motius a partir de posis, gestos, vocalitzacions i llenguatge, amb què construeix i pensa coreogràficament. Treballa sobre la presència, el gest i l’acció com a forma, la paraula, la parla i el discurs com a forma, la mirada, el públic i l’entreteniment com a forma, amb la intenció d’atendre l’exhibició del cos, en seqüencialitats que apareixen com a sensibles al logos però que trastoquen les seves lògiques dins dels seus propis marcs d’expressió.