De la coreògrafa argentina Marina Otero arriba la tercera entrega del projecte Recordar para vivir. Una peça terriblement commovedora sobre la bogeria per amor, en el marc de Dansa Metropolitana 2025.

Quatre ballarines amb trastorns mentals, la gràcia de Vàtslav Nijinski i la pròpia vida com a història punk. Parlem de la bogeria per amor?

Kill me (2024) és la continuació de Love me (2022) i Fuck me (2020), i alhora forma part del projecte Recordar para vivir, en el qual em proposo presentar diferents versions d’obres fins al dia de la meva mort. Entrant en el clixé de la crisi dels quaranta, vaig començar a filmar cada cosa que feia: amb el cor obert les vint-i-quatre hores ho registrava tot. Fins que un dia vaig col·lapsar, em van fer un diagnòstic psiquiàtric i vaig decidir fer d’això la meva pròxima obra. Vaig convocar quatre ballarines amb trastorns mentals i l’esperit de Nijinski, per fer una obra que parlés de la bogeria per amor. Però direm que el tema és la salut mental perquè entri a l’agenda inclusiva del mercat de l’art. Perquè aquesta és la meva condemna, haver de fer obres que es venguin i així mantenir-me viva al món (del teatre).