abril 2 @ 20:00
€22
Allò íntim és profundament polític i allò local és terriblement universal. Si això és cert, i ho és, el Coral Romput seria capaç d’esdevenir un clàssic, i com a clàssic, tindria la capacitat de transcendir la seva pròpia època, la seva pròpia circumstància. Seria capaç de sobreviure als signes dels temps, seria capaç de comunicar en moments i llocs aparentment distants a la València dels anys 50s. El Coral Romput ha “sobreviscut” en la memòria dels Països Catalans gràcies als llibres (com d’importants són els Llibres que ens fan Lliures), i a la resistència oral, en multitud de recitals i concerts on els versos d’Estellés i del Coral s’han proclamat com a signe d’identitat i resistència memorialística.
En l’any del centenari del seu naixement, 2024, portem-lo més enllà, elevem-lo a la categoria de clàssic, contrastem-lo amb la contemporaneïtat, de la mateixa manera que fem amb Shakespeare o amb Lorca. Fuster digué “Feia segles que, al País Valencià, no es feia sentir, en poesia, una veu tan intensa i tan potent”. Si és així, si Estellés és el millor poeta valencià des d’Ausiàs March, fer reviure els seus versos en l’actualitat hauria de ser no només viable sinó necessari, perquè a través d’ells tindríem unes lents des d’on comprendre millor el present i imaginar un futur possible.