Ricard Lamote de Grignon va ser un músic a cavall del Noucentisme i la contemporaneïtat. El proper dilluns dia 26 de febrer, en commemoració del 125é aniversari del seu naixement se celebra Cant Espiritual, una pinzellada de la seva obra. Hi participen el tenor David Alegret, el pianista Rubén Fernández Aguirre i l’actriu Sílvia Bel.

El recital inclou una estrena absoluta: La gesta dels estels (segona sèrie), un cicle de tres cançons –“Cançó”, “La casa que vull”, “Quin dia clar”– escrit pel director i compositor català Miquel Ortega (1963) que complementa el primer quadern, compost a partir de textos de Joan Salvat-Papasseit, de qui enguany es commemora el centenari de la seva mort.

“Quan parlem dels Lamote de Grignon ens referim a dos dels músics més rellevants de la història contemporània de Catalunya: Joan i Ricard, pare i fill. Compositors, directors i pianistes, dos músics amb un background de gran profunditat que durant la primera meitat del segle XX contribuïren a consolidar el panorama musical català”, diu Albert Fontelles Ramonet, intèrpret i doctor en musicologia. “La seva obra constitueix un llegat patrimonial extraordinari que abasta música simfònica, òpera, obra coral, obra per a cobla i, per descomptat, el lied, un gènere musical que ressegueix els poetes més emblemàtics de la seva època.”

Joan Lamote de Grignon (Barcelona, 1872-1949) va ser professor de piano i de repertori del Conservatori del Liceu, un ofici que va continuar desenvolupant al llarg de la vida amb un gran nombre de liederistes. Un dels seus concerts més emblemàtics va ser a la Salle Pleyel de París el 1937, on juntament amb Conxita Badia van oferir un recital de lied català per commemorar la inauguració de l’exposició “Art catalan” del Musée du Jeu de Paume. Una de les obres que van sonar-hi va ser el cicle Les violetes, un conjunt de dotze cançons a partir de poemes d’Apel·les Mestres. En el concert d’avui podran escoltar-ne quatre: “Larilà”, “Cap al tard”, “Les aranyes” i “És juny”.

Ricard Lamote de Grignon (Barcelona, 1899-1962), de qui enguany es commemora el 125è aniversari del naixement, va ser un músic a cavall del Noucentisme i la contemporaneïtat. El concert d’avui inclou una pinzellada de la seva obra, que segons David Alegret és “plena d’elegància, equilibri, lirisme i contenció”. Siete cancioncillas en estilo popular són set cançons sobre textos populars anònims dels segles XV i XVI. Serranilla és un lied amb text del marquès de Santillana. Tot l’enyor de demà parteix d’un poema de Joan Salvat-Papasseit, un lied inèdit descobert recentment pel net del compositor, David Craven-Lamote de Grignon. Cant espiritual parteix del conegut poema de Joan Maragall, i Plugeta lleu, d’un text en xinès traduït per Marià Manent. Nadal (de Pere Benavent), Malenconia (de Rossend Llates) i Per una flor de romaní (de Josep Carner) formen part d’un cicle de cançons que es va estrenar a la Sala Mozart l’any 1928, mentre que Cançó del capvespre i Cançó de la Francisqueta formen part del popularitzat cicle de cinc cançons sobre poemes de Josep Maria de Sagarra.