Valer Gisbert i els vestigis de la Batalla de l’Ebre

5.06.2015

Els carrers de Móra d’Ebre veuran transitar vestigis eteris i també de carn i ossos que un bon dia van quedat atrapats en el temps. El riu Ebre i el municipis instal·lats a la seva vora van ser testimonis d’una barbàrie que el jove dramaturg Valer Gisbert (Aldover, 1979) ha volgut plasmar en un recorregut teatralitzat que comptarà amb recital de poesia i música en directe. Aquest és un dels espectacles més esperats d’aquesta edició del Litterarum. Una producció pròpia que recull alguns dels episodis del llibre ‘115 dies a l’Ebre El sacrifici de la lleva del Biberó’ d’Assumpta Montellà per retre-li homenatge a l’autora. La creació de Valer, ‘Vestigis’, és un viatge a les emocions i als turments morals dels que van ser protagonistes d’aquesta aferrissada lluita fraternal. Un excercici d’honestat artística on es reflexa tant la més gran estupidesa humana, com la més gran -també- capacitat de trascendència. “Al cap i a la fi, aquestes petiteses i aquestes grandeses que formen la vida” diu Valer.

Valer Gisbert | Foto: Anna Zaera

Valer Gisbert | Foto: Anna Zaera

El llibre ‘115 dies a l’Ebre’ de l’escriptora Assumpta Montellà et serveix de punt de partida per idear un espectacle que despulla la humanitat dels combatents a la Batalla de l’Ebre…
Des del principi em va seduir el vessanthumana del llibre. Tot i ser una història molt basada en la cronologia i amb una important documentació de les estratègies polítiques i militars, visibilitza també les pors, els dilemes, i els dubtes morals dels protagonistes. Vestigis és una peça que segueix el mateix fil: trenca amb el maniqueisme i intenta, a través de les històries dels personatges, posar en dubte conceptes grandiloqüents com la llibertat, en nom de la qual es va matar. Què és la llibertat? Dir que si no fas el que et dic, et pego un tret?

Aquest encàrrec i la necessitat de fer-te la narrativa teva va ser una bona excusa per revisar la teva pròpia història familiar?
Sí, a mi m’agrada passar-ho tot pel colador de les emocions, de les històries properes. La història dels meus avis d’Aldover i els de Prat de Comte, que eren de bàndols contraris, em serveixen per no tenir impressions estereotipades del conflicte. Els que som de les Terres de l’Ebre, sabem el que s’ha viscut a casa nostra.

És una manera de fer la història més propera…
La Guerra Civil és un assumpte molt complex. La meva feina ha estat depurar tots aquests successos i extreure’n un filet, a través del qual puguis connectar amb la gent. Perquè al cap i a la fi què és la vida? Emoció! Crec que el que expliquem és molt universal.

Llegiu l’entrevista completa a Surtdecasa.cat