Una tarda a l’òpera amb Ambrogio Maestri i Roser Capdevila

Jaume Radigales dirigeix el programa ‘Una tarda a l’òpera’ a Catalunya Ràdio. Diumenge 30 de març hi va entrevistar Ambrogio Maestri i Roser Capdevila. Xisca Ramon ha escoltat el podcast i en fa una breu presentació aquí.

Per començar, Jaume Radigales parla amb el baríton italià Ambrogio Maestri, especialment reconegut per la seva interpretació al Falstaff de Verdi, un compositor especialment admirat per Maestri, possiblement perquè va escriure moltes òperes pensades per a ser cantades per barítons. L’intèrpret confessa que li agrada l’arquetipus de personatge malèfic i hedonista, no solament l’esmentat de l’última òpera de Verdi, sinó també Scarpia, l’antagonista de la Tosca de Puccini, amb el qual s’identifica perquè, com a ell mateix, li agrada viure bé. Per a Maestri, Scarpia no és solament un vilà, sinó també un belcantista, un personatge camaleònic especialment dotat per a “sentir l’amor”. Per al baríton italià, el repertori dramàtic requereix una gran capacitat d’adaptació al personatge i a la situació. Cap paper està exempt de dificultats, però alguns passatges de Scarpia resulten especialment complexos tècnicament a l’hora de cantar-los. L’enorme esforç que han de fer els cantants per superar aquestes dificultats, i el que ja han fet per educar la seva veu són per a Maestri problemes per a les joves generacions que, en general, no coneixen el valor del sacrifici. A més, un altre problema actual de la lírica és el seu tarannà elitista, possiblement a causa de la poca presència de l’òpera en la televisió i a l’elevat preu de l’assistència a un teatre per gaudir d’una obra d’aquestes característiques. Per acabar, Maestri s’acomiada prometent que algun dia interpretarà a Barcelona el seu personatge favorit, però que encara mai ha cantat, el que va ser el primer èxit del seu venerat mestre Verdi: Nabucco.

Seguidament, Radigales entrevista a Roser Capdevila, “mare” de les Tres bessones, els llibres de la qual han estat traduïts a 35 llengües i les seves històries portades a la televisió. El punt de trobada de l’obra capdevilana amb l’òpera està representat per  la il·lustració de La flauta màgica de Mozart en versió “bessones”. La seva (re)interpretació pretén ser un intent de presentar als infants un jove Mozart que ja des de nen feia música. D’entrada, sorprèn que Capdevila digui que l’òpera no li interessa massa, ja que, al llarg de l’entrevista, no es pot passar per alt l’admiració que la il·lustradora catalana reconeix sentir per músics com Hendel, Donizetti, Bach i, sobretot, Mozart. A més, indubtablement, la música és al rerefons i la raó de ser de moltes de les seves obres. Ella mateixa reconeix que comparteix amb el personatge de la girafa Palmira el seu gust per la música i la frustració de no saber tocar cap instrument. L’òpera emociona Roser Capdevila perquè reuneix cors, solistes, orquestra, teatre, coreografia. Això no obstant, la considera una disciplina difícil d’assimilar com es mereix per part d’una persona profana en la matèria. La seva idea per aproximar l’òpera a les escoles passa per les àmplies possibilitats de les noves tecnologies, sense oblidar la importància de portar els infants al teatre perquè s’enganxin, ja de petits, a la música. Recordem, però, que Capdevila no és coneguda solament per haver creat les Tres bessones i la Bruixa Avorrida, sinó també per una extensa obra formada per més de 3.000 dibuixos, litografies, gravats i contes. Fins el 27 d’abril, resta oberta l’exposició “Llapis i… Acció! Roser Capdevila dibuixa”, al Palau Robert de Barcelona, on es pot veure, per exemple, la Montserrat Caballé dibuixada com a Reina de la nit, personatge que la cantant mai ha interpretat en realitat, però amb evidents semblances amb la Bruixa Avorrida. Podeu escoltar les entrevistes completes en el següent enllaç.