Un dinar a Dwight amb Ted Kooser

Miquel Àngel Llauger i Jaume Subirana acaben de publicar L’ocell matiner i altres poemes (El Gall Editor), primer llibre en català del poeta nord-americà Ted Kooser, i l’han anat a conèixer a casa seva, en un racó de Nebraska.

Aquesta és una petita crònica de dos traductors de versos que van a conèixer el poeta que han traduït. Els traductors són els signants d’aquest relat. El resultat de la feina de traducció compartida és el recull L’ocell matiner i altres poemes, que la casa pollencina El Gall Editor acaba de publicar. I el poeta és Ted Kooser, nascut el 1939 a Ames, Iowa. No se’ns ocorre millor manera de presentar-lo que convidant-vos a llegir els seus poemes de treballada transparència. Aportarem, però, dos cèntims de currículum: Ted Kooser va ser el Poet Laureate de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units de 2004 a 2006 i, entre molts altres guardons, va rebre el Pulitzer de poesia l’any 2005 amb Delights and Shadows, un recull que ha venut, poca broma, més de 100.000 exemplars.

L’escenari d’aquesta crònica són els estats d’Iowa i Nebraska, al Midwest. Iowa és el lloc de naixement i procedència del poeta, i l’estat per on transcorre bona part del nostre trajecte. Ens trobem amb ell, però, a Nebraska, l’estat on Kooser viu des del seu temps d’estudiant d’institut. Un i l’altre són el que se’n diu flyover states, part del tros de país que molts nord-americans veuen només des de la finestreta de l’avió que els du des la Costa Est a Califòrnia o viceversa. Som al Corn Belt, el cinturó del blat de moro (ara segat), i som a la part septentrional de les Grans Planes. Per aquí pasturaven els grans ramats de bisons. Aquí vivien, per exemple, els sioux i els lakotes. I colons d’origen suec, alemany, danès, bohemi… Si volguéssim recórrer a l’etiqueta tòpica de l’Amèrica Profunda, moltes de les coses que trobem pel camí (tipus humans, estacions de servei, grans rètols publicitaris, granges i graners, senyals) ens donarien la raó. Territori Trump? La consulta als resultats diu que sí, però tot amaga diverses capes, com aprendrem aviat.

Sortim de Chicago, on un de nosaltres fa una estada d’investigació i l’altre una visita de vacances de Pasqua. Ens acompanya Alba Girons, lectora de català a la Universitat de Chicago i convertida a la devoció kooseriana. Són vint hores de cotxe, anar i tornar, que inclouen el pas dels rius Mississippí i Missouri i dues nits d’un motel de carretera que, com tantes altres coses aquí, ja havíem vist a les pel·lícules.

Ted Kooser viu des de fa dècades a Garland, un poblet de dos-cents habitants a la regió dels Bohemian Alps, coneguda així per l’origen txec i alemany de molts dels seus pobladors. Els turons suaus no acaben de merèixer l’adjectiu alpí, però donen al paisatge una amenitat diferent a l’horitzontalitat per on hem conduït durant hores. Kooser ens ha citat al migdia a Dwight, un altre poblet de dues-cents ànimes, on té un estudi que fa servir per escriure, llegir i pintar. Just al davant hi ha aparcat el seu pick-up, que té més de vint anys “però funciona bé”. Els seixanta metres quadrats del local, una antiga botiga, són un bon resum de l’univers de Kooser: llibres de poesia, fotografies de família en blanc i negre, un cavallet amb pintures, vells objectes de la vida rural a la regió, tot endreçat amb la mateixa condícia que respiren els seus poemes. En un dels vidres exteriors hi ha el rètol amb què ens havia dit que identificaríem el lloc. S’hi llegeix “Poetry made and repaired”: paraules clares amb un toc d’humor.

A prop de l’estudi del poeta hi ha un cafè que té una certa notorietat a Nebraska perquè ofereix especialitats de cuina txeca. Kooser volia que hi dinàssim, però avui és Dilluns de Pasqua i està tancat. Conduïm junts fins a Brainard, un altre dels poblets escampats per l’àrea, a un cafè amb plat del dia on la parròquia exclusivament masculina gira el cap quan ens veu entrar, una escena que també tenim vista.

Havíem promès a Kooser que l’objectiu de la visita no era fer-li una entrevista, de manera que no detallarem la conversa. Vam parlar de projectes literaris, de premis, de literatura infantil, del seu país i del nostre, de política (“Em fa ràbia pensar que potser, a la meva edat, aquest serà l’últim president que veuré”)… Naturalment, li vam explicar coses de la llengua llunyana a la qual l’hem traduït. La conversa va transcórrer en un ambient serè marcat per una atenció que va un pas més enllà de l’amabilitat. Jubilat, Kooser no para de treballar (escriu cada dia, fa classes d’escriptura creativa a la Universitat de Nebraska, manté el projecte American Life in Poetry, amb tres milions de subscriptors arreu del món) i es mira el món amb una mirada afectuosa que també adreça als tres visitants de l’altra banda de l’oceà. No ha estat mai a Europa: “Sóc molt mal viatger”. Això no obstant, durant els dos anys que va ser Poet Laureate ens conta que va haver de fer més de dos-cents actes per tot el país. Però ell és d’aquí, i aquí tenia ganes de tornar. “Als Estats Units,” explica, “alguns troben que dir d’un autor que és regional és un insult. A mi no m’ofèn en absolut.” Des de Nebraska, i parlant de Nebraska i d’Iowa, Kooser fa poesia per a lectors d’allà on sigui. O aquesta sensació tenim els convidats a la seva taula.

Dues hores després de la trobada, després de deixar-lo al seu estudi, els tres expedicionaris fem un cafè llarg i tranquil a Lincoln, la capital de l’estat. “Saps com estàs després d’haver vist una pel·lícula que t’ha agradat tant? Doncs estic així”, diu l’Alba. Ens esperen deu hores de cotxe. Les entretindrem xerrant de tantes coses, i també jugant a traduir, a sis mans aquesta vegada, algun dels poemes de la plaquette d’inèdits que Kooser ens tenia preparada i signada quan vam arribar a Dwight. Un dels poemes, “Meteor Shower” ve a dir això:

Pluja d’estels

Just abans de la sortida del sol
vaig comptar nou estels fugaços
que esgarrapaven el cel,
només esgarrapades petites
com les que faria un gat
jugant amb una pilota,
un gran gat negre
i una pilota immensa
que guspireja, amb tot
i amb tots nosaltres a dintre.

Ted Kooser, At Home. Poems (2016)