Trenta minuts amb Taiye Salasi entre les bambolines del Kosmopolis

21.03.2015

L’escriptora Taiye Salasi (Londres, 1979) és la creadora del concepte ‘afropolitanism’. Ha participat al Festival Kosmopolis, que se celebra aquests dies al CCCB.  Tania Adam, editora de Radio Africa Magazine, li ha fet aquesta entrevista que recollim a Núvol.

T Selasi  Kosmopolis 2015 © Carlos Cazurro, CCCB, 2015

Taiye Selasi ha participat al Kosmopolis 2015 © Carlos Cazurro, CCCB, 2015

 

El fet de trobar-me amb Taiye Salasi (Londres, 1979) tenia certa importància, em venia de gust conversar amb ella i compartir sensacions. És un personatge que em resulta atractiu, tot i tenir certs dubtes sobre el seu discurs.

Taiye és artista i novel·lista. Filla de pare nigerià i mare ghanesa, es va criar entre Europa, Estats Units i Àfrica. Se sent una ciutadana global, una afropolita: jove contemporània urbana d’arrels africanes i mentalitat intercultural. I així ho va plasmar el 2005 amb l’assaig Bye-Bye, Babar, que ha donat la volta al món i l’ha portat al Kosmopolis15.

El 2011 va debutar en el camp de la ficció amb el breu relat The Sex Lives of African Girls (Granta, 2011), que va ser seleccionada per la publicació Best American Short Stories 2012 (Mariner Books, 2012). El 2013 va publicar la seva primera novel·la Lejos de Ghana (Salamandra, 2014), que va formar part de la llista de bestsellers de The New York Times i de la dels deu millors llibres de l’any de The Wall Street Journal i The Economist.

Taiye Salasi em va rebre a les oficines del CCCB. Disposava de 30 minuts escassos per parlar amb ella i vaig arribar amb la sensació que em trobaria amb algú sense ganes de conversar, però de seguida em va sorprendre la seva energia i predisposició.

Tania Adam: Deu anys enrere vas crear un concepte, una definició, un estat mental… En realitat no sé què és, se li’n diu “afropolitanisme”. Per què? Per a tu va ser una necessitat, què va passar?

Taiye Salasi : Va sorgir el 2005 amb l’assaig Bye-Bye, Babar, ho vaig escriure perquè estava cansada, Tania, estava cansada que a Ghana la gent em digués que era europea i que no era una autèntica ghanesa perquè parlo twi amb mal accent. I a Nigèria em deien que no era nigeriana, a Amèrica que no era americana i em passava el mateix a Anglaterra. Fa 10 anys estava realment cansada de no ser d’enlloc i vaig tenir la necessitat de pensar clarament què era, en positiu, en lloc de preguntar-me què no era, en negatiu. Sabia que no estava sola, perquè la meva identitat, la meva experiència era compartida per la meva germana, els meus cosins, la meva família, els meus amics, sabia que hi havia gent que havia crescut igual que jo, però mai se m’havia acudit escriure ni havia llegit res sobre aquest tipus d’experiència. I 10 anys enrere ho vaig escriure, no com una identitat o una definició, sinó com la descripció d’una experiència, la meva, a la qual vaig donar el nom d’afropolitanisme.

És una descripció que puc arribar a compartir perquè ho he viscut, no obstant això hi ha algunes veus a Àfrica que són molt crítiques amb l’afropolitanisme.

Sí, ho sé, és normal i molt interessant que apareguin veus dissidents i em sembla bé. Hi ha molta gent que no se sent descrita però està bé, saps, jo no sóc una sociòloga, només descric la meva experiència. I és clar, no tothom comparteix l’experiència i l’interessant seria que ho sabessin entendre sense destruir el concepte. La destrucció és un instint desafortunat, però molt estès. Sincerament, crec que aquestes veus sorgeixen per un complet malentès. El que no entenc és que en facin un problema d’això, és una cosa que no entenc.

Potser és perquè, encara que intentis transmetre la descripció de la teva experiència, la gent s’ho agafa com una definició social, antropològica. D’altra banda vivim en una societat dividida entre diferents estrats socials i potser el teu discurs crea confusió en aquest sentit. Probablement els estereotips associats a les persones africanes també recauen sobre tu: noia africana, pobre…

Probablement, però la meva primera preocupació és plasmar la meva experiència i evidentment ha estat marcada per les meves vivències dins d’una classe social. Però a tu et deu passar el mateix, la teva experiència vital està marcada per una realitat socioeconòmica. Els meus pares van tenir recursos després de sortir dels seus respectius països per desavinences polítiques. És cert que pel fet de ser metges ja formaven part d’una classe social, però pertànyer a la classe mitjana no significa ignorar la realitat. A més, no crec que una experiència descrigui la resta.

Què n’opines de l’apropiació del afropolitanisme per part dels hipsters africans i de la diàspora, que ho han adoptat com l’última tendència?

Vaig escriure l’assaig fa 10 anys, la veritat és una benedicció i un honor que algú em segueixi parlant de l’afropolitanisme, i dono el meu permís perquè l’utilitzin com vulguin. Avui mateix he tornat a llegir l’assaig i és una descripció molt encertada de la meva experiència, és molt bonic. Encara rebo correus de gent que em diu: “Finalment algú m’ha descrit”, és meravellós que em passi això!

M’interessen molt els projectes culturals que estàs desenvolupant, com 2030 – twelve i Afripedia.

De fet 2030 – twelve s’ha convertit en Afripedia, que és un projecte que està documentant creatius urbans del continent africà i la diàspora. Té 3 peces, la primera és una sèrie de televisió que estem a punt de distribuir. A la web es poden veure els tràilers de cinc artistes de Kenia, Angola, Senegal, Sudàfrica i Marroc. Hem seleccionat aquests països perquè creiem que són representatius de la creació al continent. La feina que fem és genial. A més, trencarem estereotips sobre les ciutats africanes.

La segona part seran petits podcasts amb entrevistes a dones artistes de la diàspora i del continent. Només dones, m’encanta que sigui així, perquè són dones africanes que han trencat les regles i que considerem que són inspiradores. Estem buscant directores, pintores, músics, polítiques… I quan hàgim aconseguit tots els diners combinarem les dues parts en un documental de 90 minuts. Serà un projecte preciós.

T Selasi  Kosmopolis 2015 © Carlos Cazurro, CCCB, 2015

T Selasi Kosmopolis 2015 © Carlos Cazurro, CCCB, 2015

La feina que feu és molt interesant, i ens encanta comptar amb projectes com Afripedia, ja que ens ajuden a trencar l’imaginari que hi ha sobre el continent africà. També és important comptar amb gent com tu com a referents, perquè saps que ho ets, no?

És molt gratificant això que dius, però crec que també és un perill, no vull transmetre una imatge errònia d’èxit. S’ha de treballar molt per aconseguir les coses.

Sí, sí, però em refereixo al fet que ets un referent per les coses que dius i com penses, pel color de la teva pell, per la teva experiència… i no pel teu èxit.

Ah…m’agrada.

En aquest país un referent com el teu és important, especialment per a la immigració africana i els seus fills, i els fills dels fills… És un país amb poca població negra i poca diversitat visible als mitjans i institucions. Nosaltres volem fer-vos visibles. Fer-vos arribar a la gent perquè ens inspireu.

M’encanta que sigui així, estic contenta de sentir-te.

Taiye mira el telèfon, ha de marxar, els 30 minuts de l’entrevista s’han esgotat fa estona. Tinc ganes de conversar més amb ella però hem de concloure… Em quedo amb una sensació agradable, encara que els meus dubtes segueixen fluctuant.