Symbiotic Duo: els viatges de Gulliver

28.07.2015

Adriana Alcaide i Irantzu Zuasti són el Symbiotic duo, la formació que actuarà a la Biblioteca Maria Barbal de Tremp i al Teatre Municipal de Sant Llorenç de Morunys el dia 1 d’agost i a l’Espai El Casino de Berga el dia 2. És un espectacle familiar que recorre la història de la música a partir de les aventures de Gulliver. Aina Vega Rofes ha parlat amb Ariana Alcaide.

Symbiotic Duo

Symbiotic Duo

Aina Vega: Quan i com neix Symbiotic duo?

Adriana Alcaide: Neix l’any 2012, fruit del desig d’unificar dos llenguatges llunyans en el temps: la música barroca i la música del s. XX, treballant juntament amb altres disciplines artístiques.

AV: Quin és el seu ideari?

AA: Transmetre la passió per la música antiga, unir disciplines artístiques, comunicar des d’un lloc més proper amb el públic i trencar barreres per a arribar a una unificació i simbiosi entre músic i oïdor.

AV: Què és allò més destacat de la teva carrera?

AA: La contínua recerca de nous llenguatges, de noves perspectives i noves mirades de la música és el que m’ha portat a especialitzar-me en Interpretació amb Criteris Històrics a Holanda durant quatre anys, a formar part de diversos ensembles com ara la European Baroque Orchestra, Concerto Amsterdam, Berlin Baroque, Florilegium Musicum, Al Ayre Español, L’Arpeggiata, Ludovice Ensemble i Glossarium, entre molts altres. El meu camí m’ha portat a endinsar-me en el món de la improvisació espontània combinant-la amb dansa i audio-visuals, en la músicoteràpia com a eina de cura a través del so i la intenció musical. De la mateixa manera m’ha interessat desde sempre la comunicació entre les persones, ja sigui a través de la música com a través de les paraules. I això és el que em porta a crear un espectacle com aquest, sobre els Viatges de Gulliver, on afegim tota una escenificació per a il·lustrar l’esperit de l’època i del personatge, tan admirat per Telemann.

AV: Què em pots dir de Irantzu Zuasti?

AA: La trajectòria de la Irantzu és ben àmplia i variada. Formada a Navarra i obtenint les màximes qualificacions, amplia els seus estudis a Barcelona realitzant el Master en Música Antiga a l’Esmuc. El seu esperit de recerca, la porta a formar part d’Europa Galante, la Joven Orquesta Nacional de España, l’Orquesta Sinfónica de Navarra, l’Orquestra del Teatre del Liceu i Spira Mirabilis, entre d’altres. És creadora del Quartet de corda Teixidor i treballa regularment amb Magister Petrus, grup especialitzat en la reconstrucció històrica i interpretació de música dels segles XII i XIII, així com amb l’Orquestra de Cambra Terrassa 48 i Teatre Instrumental.

AV: Quina de les dues aporta la música barroca i quina la contemprània?

AA: Tant la Irantzu com jo estem formades en les dues disciplines, tot i que la vida i la nostra passió ens hagin portat a especialitzar-nos en Música Antiga. Tenim en comú aquest esperit de recerca que ens fa desfer els límits, per a tocar l’essència de la música, malgrat els estils i els llenguatges.

AV: Com és que amb la introducció de la música contemporània utilitzeu també el violí barroc?

AA: A l’època de Bártok encara es troben instruments amb cordes de budell, fet que ens fa pensar que aquestes aporten més expressivitat i vivacitat a la interpretació. De la mateixa manera, les peces que interpretarem d’aquest compositor dins l’espectacle plasmen molt clarament l’esperit de música folklòrica, vessant que tant estimava Bártok.

El nostre desig de trencar barreres i trobar el denominador comú entre tots els temps, ens porta a prendre aquesta decisió i a expresar la música des d’un apropament totalment visceral i, alhora, amb tot l’estudi que hi ha darrera de la nostra interpretació musical.

AV: La vostra proposta per al FeMAP és molt curiosa. Presenteu un programa singular.

AA: És un espectacle que combina música, narracions i escena. Amb obres de G.F.Telemann, J.M.Léclair, J.Vierdanck, De Giardini i B.Bártok, ens il·lustra cada època, i tot això és ampliat amb les històries d’un personatge ben particular com és Lemuel Gulliver, representant d’un esperit curiós i polifacètic com era Telemann, i amb els quals ens hi veiem molt identificades tant la Irantzu com jo.

AV: Per què els viatges de Gulliver?

AA: Telemann escriu una meravellosa suite per a dos violins anomenada Gulliver Suite en la qual composa un moviment per a cada capítol del llibre de J. Swift. Amb tot el seu mestratge, il·lustra musicalment els trets més representatius de cada una de les illes on aquest personatge arriba. A partir d’aquesta suite hem construït l’espectacle, servint-nos d’altres músiques de molta qualitat, per a ambientar cada moment de la història per tal que la música i les narracions creïn sinèrgies.

AV: Quin paper preneu cadascuna de vosaltres en l’espectacle?

AA: A nivell escènic, jo sóc el personatge de Lemuel Gulliver i la Irantzu un personatge contemporani dels nostres dies (així com també molts d’altres personatges que apareixen al llarg de la història), cosa que mostra aquesta dissolució entre èpoques, on el temps no existeix. A nivell musical, els dos violins són instruments solistes, els quals dialoguen a través de molts recursos expressius i estilístics.

AV: Què espereu del públic del FeMAP?

AA: Esperem que puguin gaudir d’aquesta simbiosi entre música, narracions i escena. Que puguin copsar l’esperit del personatge i de la música en sí i que sobretot es puguin divertir i crear un espai on viatjar a una altra època, observant també els paral·lelismes amb l’època actual. En definitiva, l’essència de l’ésser humà i de les seves creacions artístiques, on la música és un dels exponents més sublims.