Stein: “Ja no ens podem permetre el luxe de ser innocents”

Des del Maresme ens arriben nous sons de garage rock i d’indie pop. Són els Stein, irreverents i sense complexos. Ja fa 5 anys que trepitgen escenaris amb les seves lletres en anglès i les seves notes iròniques.

Des del Maresme ens arriben nous sons de garage rock i d’indie pop. Són els Stein,  irreverents i sense complexos. Ja fa cinc anys que trepitgen escenaris catalans amb les seves lletres en anglès i les seves notes iròniques. Ara presenten el seu nou Extended Play gravat a Arenys de Mar i masteritzat a Nova York, un recull dels seus temes més ballables i descarats com, per exemple, “Hey Girl” i Supernova. La propera ocasió per  gaudir-ne en directe serà el dia de la música a la seva ciutat natal, Mataró. Mentrestant, el líder del grup, Enric Puig Punyet, escalfa motors i concedeix una entrevista a Núvol.

Una curiositat que no puc estar-me de preguntar, per què a la imatge promocional del grup surts amb un nas de porc?
Des de l’inici del Rock’n’Roll, la música ha anat fortament lligada a la imatge com a estratègia de màrqueting, sobretot venent el músic com a producte fetitxe. Recordo que amb el meu primer grup, cada cop que apareixia un objectiu ens posàvem seriosos i heroics. Ens sortia com si fos una tendència natural, quan en realitat es tractava de la influència que tot aquell imaginari ens havia causat. La indústria musical n’ha tret un gran partit d’aquesta utilització i ara, passats els anys 80 i 90, que van representar la gran explosió de les escenes més escabroses del mercat musical, ja no ens podem permetre el luxe de ser innocents. La nostra imatge promocional, en aquest sentit, llança una mirada irònica al nostre llegat. Enfront de les quatre expressions serioses davant la càmera, la disfressa de porc s’imposa amb totes les connotacions que et puguis imaginar…

A la vostra pàgina de Facebook expliqueu que el grup és criticat per no escriure les seves pròpies cançons sinó que compta amb la participació de nombrosos músics anònims als quals pagueu amb la suposada fortuna d’un de vosaltres. Segons això, és una incògnita qui escriu les lletres, ho fas tu o són obra d’aquestes nombroses cares sense nom? Ens develes el misteri?
Qualsevol forma de creació és sempre compartida, per sort! Al darrera sempre hi ha tot un bagatge que dilueix la frontera entre inspiració i apropiació. Més enllà d’això, hi ha una sèrie d’autors ben coneguts, tant a nivell nacional com internacional, que, anònimament, ens han cedit parts de lletres, idees i estrofes que han enriquit el contingut del nostre Extended Play. Cal dir que hem volgut que els sis títols que el composen no tinguin copyright. Estan protegits per Creative Commons, que significa que es poden utilitzar sense pagar drets d’autor.

Amb referències musicals com Franz Ferdinand, Arctic Monkeys, The Clash, The Who, Yo la tengo, OK Go, Phoenix, Shins o Maroon 5, és possible explorar i oferir una dimensió pròpia de brit pop i música indie des d’un escenari català?
Crec que Stein explora molt bé la problemàtica relació que hi ha entre la cultura global i la local. Totes les nostres influències s’integren en l’herència del Rock’n’Roll anglosaxó i, per aquest motiu, mai no ens hem plantejat cantar en un altre idioma que no sigui l’anglès. Ara bé, portar a terme des de la nostra terra una proposta estrictament anglosaxona és paradoxal. Ho sabem. I ens hi recreem. Les cançons de Stein parlen dels temes que s’abordaven als anys 60 i 70 en un moment en què la innocència que hi havia hagut aleshores ha desaparegut completament. I aquí ens mantenim ferms. Per nosaltres, fer Rock que parli de noies guapes, de guitarres elèctriques i de Cadillacs circulant per la carretera és mantenir una postura pretesament irònica davant de la situació a la qual ens ha portat la globalització neoliberal, especialment en cultura.

Han estat 5 anys de molta feina i moltes actuacions, sobretot, a Mataró i Barcelona. Com ha estat l’evolució dels Stein al llarg d’aquest temps?
Trepitjar escenaris no és fàcil, sobretot, quan tens altres feines i has de buscar-te tu mateix els bolos. Tot i així, penso que mai hem estat en tan bona forma. Al final, el més important per nosaltres és aconseguir que la gent, durant els concerts, no pugui parar de moure’s. No hi ha res més agraït que veure ballar amb la teva música a algú que saps que mai ha sentit els teus temes. I això és el que està passant ara a les nostres actuacions.

Des de la presentació del nou Extended Play heu actuat en escenaris emblemàtics del rock-pop barcelonès com al Razzmatazz o a Luz de Gas. Quin és el següent pas?
De moment, encara seguim amb l’estela del disc i el que volem fer és presentar-lo en directe per tot el territori. En breu tenim programats alguns concerts per Girona i començarem a moure fils per baixar a Tarragona. En paral·lel, Fizz Moon, que ha realitzat remescles per grups com Dover o Love of Lesbian, està treballant en una remescla de “Supernova”, que forma part del nostre Extended Play.

Què es necessita actualment per triomfar al món de la música?

A Catalunya ens trobem en un moment difícil pel que fa a la música en viu. Les sales de concerts s’han reduït i sovint no s’impliquen activament en la programació, fet que provoca que no pugui haver-hi un públic fidel a les propostes de la sala. Això impossibilita una veritable escena independent i indueix els músics a buscar altres vies com, per exemple, l’autopromoció, mitjançant canals electrònics i gratuïts. Aquest fet, en la meva opinió, té un aspecte molt negatiu en la vessant més performativa de la música. Mai hauríem de perdre de vista que el Rock’n’Roll és essencialment una música de directe.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació