Si existeix un mercat de l’art, per què no pot existir el seu hipermercat?

6.12.2015

Aquest interrogant copsa el sentit democratitzador d’Hipermerc’art que, fins al 10 de gener, presenta a la fàbrica Moritz petites grans obres per a totes les butxaques. Parlem amb Àngels García, una de les organitzadores de l’esdeveniment des de fa més de trenta anys, i amb la il·lustradora Bruna Valls, que hi exposa per primer cop.

Hipermerc'art

Hipermerc’art

Hipermerc’art és un projecte força singular. El nom ofereix alguna pista, però explica’ns què hi trobarà qui s’hi apropi en les properes setmanes.

Àngels García: Obres originals d’art contemporani, de petit format i gran qualitat a uns preus assequibles. Es va triar aquest nom fa 34 anys perquè apliquem elements del self-service al mercat d’art: exposem les peces amb preus ben visibles i en cistelles que permeten tocar i remenar, tot això amb la idea d’apropar un públic no necessàriament habitual de les galeries i els museus i trencar amb l’elitisme dels espais expositius. Seguint la idea pop de multiplicar les obres i donar-li la màxima difusió, cada creador presenta entre 40 i 60 peces així que el públic té la possibilitat de veure molts autors i llenguatges, de comparar, diferenciar, aprendre. Durant unes setmanes els artistes ajusten els preus amb la contrapartida de la visibilitat i sobretot d’una vendes reals que els permetin viure del propi treball i ser veritables professionals de l’art.

És la primera edició que se celebra a la fàbrica Moritz, però l’exposició encaixa perfectament amb l’espai.

A.G.: La raó és la bona acollida que Moritz ens ha ofert des del primer moment, comprenent el sentit de la nostra feina i recollint el testimoni de Vinçon. La nostra proposta és plenament en línia amb el paper que Moritz vol ocupar en el món de l’art. Hem visualitzat la sintonia dels dos projectes amb la fusió dels nostres elements al logotip i també amb el muntatge: aquest any unes caixes de cervesa substitueixen les tradicionals cistelles metàl·liques

Has esmentat Vinçon. Diga’ns més del passat comú amb aquest icònic espai desaparegut.

A.G.: Amb Vinçon hem compartit 25 edicions d’Hipermerc’art. N’hi van haver quatre anteriors, la primera l’any 1983 a la llibreria Look, i les cinc successives a l’American Prints del carrer Calvet, dues botigues que també s’afegeixen a la llista d’espais desapareguts. Des de 1990 Vinçon ens ha ofert la seva sala amb confiança absoluta i una plena llibertat en el muntatges. Hem gaudit d’un espai privilegiat que havia estat l’estudi de Ramon Casas i que, com a Sala Vinçon, havia acollit les opcions capdavanteres del disseny i tendències emergents de l’art com ara el conceptual. Ha estat un niu de l’avantguarda barcelonina i nosaltres hem estat amb ells fins al seu final. La pèrdua d’aquesta icona va ser un cop fort, però no volíem perdre també Hipermerc’art perquè és una exposició ja tradicional que té seguidors que l’esperen durant tot l’any. Finalment, hem tingut la sort de trobar-nos amb la bona disposició de la Moritz.

Els espai amb qui heu treballat s’ajusten a una idea de l’art deslliurada dels clixés de la cultura alta i baixa.

A.G.: La idea de cultura i art amb majúscula és classista. Hi ha el prejudici que el fet que vulguis emportar-te a casa una peça, penjar-la i fer-la part de la teva quotidianitat en desmereixi el valor. Però, què feia Gaudí quan dissenyava amb cura tots els elements que acompanyaven la vida domèstica? L’Hipermerc’art vol integrar les arts plàstiques a la vida quotidiana i fer que les obres formin part del nostre entorn. Ni el format petit ni el preu baix determinen la qualitat: Es pot trobar un contacte espiritual amb una obra de 30×40 centímetres com les que proposem.

Hipermerc’art es promou des de la Galeria Safia, que durant més de 20 anys va tenir un espai físic al barri de Gràcia i actualment està en un procés de canvi. Què tenen en comú els dos projectes?

A.G.: Segueixen la mateixa línia: descobrir els artistes, transmetre el plaer de contemplar una obra i potenciar el col·leccionisme. La galeria vol ser una plataforma tant per als artistes emergents com per als que ja pertanyen al circuit de galeries i fires i vol fer de pont amb el públic. Hipermerc’art aplica el mateix concepte a un format més pop. A més, permet fomentar la creació de nous col·leccionistes que inicien un camí gràcies a uns preus a l’abast de molts. Estem parlant d’entre 59 i 299 euros. Sembrada la llavor, el col·leccionista pot créixer i dirigir-se a la galeria, on els formats són altres i evidentment també els preus.

A través d’Hipermerc’art han passat centenars d’artistes, des d’Artigau, fins a Cesc i Tom Carr. Com cada any, en aquesta edició hi ha noms que repeteixen i cares noves, creadors consolidats com Perico Pastor o Mariscal i emergents. Com trieu qui exposarà?

A.G.: Ens agrada portar artistes d’anteriors edicions perquè la gent els busca. Si un any ha descobert un creador, el següent, encara que vingui amb ganes de veure’n més, voldrà retrobar l’artista del qual havia comprat una obra. Sempre ho combinem amb l’aposta de creadors joves i que exposen amb nosaltres per primer cop. Conjuguem creadors amb un bagatge i un recorregut destacable i d’altres que tot just estan arrencant. El criteri que seguim per triar-los és el de la qualitat, però ens proposem de representar un ventall ampli d’estils, tendències i tècniques diferents. Ens agrada ser l’aparador del que està passant a les galeries, els festivals i les fires. Per exemple, dins de la figuració hi ha moltíssima varietat. El mateix passa amb l’abstracció. Exposem aquarel·les, olis, acrílics, collages, il·lustracions… A l’hora de triar un artista també ens condiciona el format. No tots els autors encaixen bé en el format petit, n’hi ha que llueixen més en format gran i que reservem per altres tipus d’exposicions.

Una il·lustració de Bruna Valls

Una il·lustració de Bruna Valls

El nodrit grup d’artistes que exposen inclou un bon grapat de joves il·lustradors. Entre els que s’estrenen a Hipermerc’art aquest any trobem Bruna Valls, que ens endinsa el seu fascinant univers poblat d’animals humanitzats. Aprofitem per fer-li un parell de preguntes.

El funcionament d’Hipermerc’art demana als artistes de produir un nombre considerable d’obra per una data concreta. Quin repte suposa? T’ha ajudat a assolir-lo millor el teu vincle amb el món de la il·lustració que marca uns terminis més definits dels de la creació sense encàrrec?

Bruna Valls: Sí, especialment aquest any ja que tot ha anat més endarrerit a causa de la reubicació de l’esdeveniment. Has de treballar en temps rècord i garantir la màxima qualitat al mateix temps. El fet d’estar acostumada a treballar a contrarellotge gràcies a la meva vessant més il·lustrativa m’ha ajudat molt a afrontar aquest repte, m’ha permès organitzar-me molt millor i no sucumbir a la pressió de realitzar 42 obres en poc més d’un mes i mig. Adrenalina pura, ha sigut molt intens i gratificant.

Explica’ns quin projecte portes a Hipermerc’art.

B.V.: El projecte, que podríem dir que es subdivideix en tres series, consisteix en un elenc de personatges amb cap d’animal. M’atrau molt l’expressió i la part animal dels humans. La sèrie que va iniciar tota aquesta història és la d’estil més minimalista, ballarins, tennistes, “domingueros”, etc. dansen sobre un fons blanc només interromput per les siluetes d’alguns arbres.

Els gestos capten tota l’atenció, són els protagonistes, la qual cosa és emfatitzada pel color que no omple tots els buits sinó que ens marca un tempo concret. En la segona sèrie, feta a partir de fotografies antigues de la família, el fons pren molta més importància, tot i que segueix sent en blanc i negre. La tercera sèrie, aquesta sí a tot color i realitzada amb oli, fa referència a frames de pel·lícules. M’interessa la dicotomia que es crea entre escenes i actituds glamuroses, tranquil·les, càndides, que evoquen valors familiars tradicionals amb la dissonància de les bèsties.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Bon article aquest sobre l’Hipermerc’art! Entenedor i interessant contingut, moltes gràcies pel teu “savoir faire” Barbara Marchi!!!
    Confio que amb els teus texts engresquis la gent a estimar l’art!!!