Santi Vila: “Cal que busquem a curt termini la reconciliació”    

2.10.2018

Santi Vila (Granollers, 1973) va dimitir com a conseller de la Generalitat el 26 d’octubre de 2017. Mesos després, per donar la seva versió del que va succeir aquells dies, va publicar el llibre D’herois i traïdors: el dilema de Catalunya atrapada entre dos focs. El mateix subtítol definiria prou bé la situació de l’exconseller, acusat per uns, criticat per uns altres. Sense passaport, cada 15 dies s’ha de personar al jutjat. A la espera de judici, no deixa d’atendre les seves obligacions com a professor d’universitat i director general d’una companyia d’aigües de Banyoles.

Santi Vila

Ha passat un any de l’1 d’octubre. Com valores la situació actual?

És una situació que encara té masses distorsions. El fet que hi hagi polítics i activistes a la presó encarna una desproporció absoluta entre els fets de l’any passat i les seves conseqüències penals.

Falta política?

Sí. Cal diàleg, negociació, transacció, pacte. Jo crec que l’acord és possible. Però hi ha d’haver presumpció de bondat cap a l’altre.

Hi és aquesta presumpció per part del president Sánchez?

Crec que sí, i ho dic honestament. I també hi és per part d’alguns sectors del sobiranisme. La gent de bona fe s’ha de conjurar amb uns principis gairebé diria prepolítics.

Quins són aquests principis?

Cal que busquem a curt termini la reconciliació. I també el reconeixement de l’altre encara que no pensi com tu. Hem arribat a uns nivells i a un llenguatge impropis d’un país modern: que si aquest és un heroi, que si aquest és un traïdor.

Defensa el reformisme. No és massa tard?

Jo crec que dels 2 milions de votants sobiranistes, mig llarg recolzarien una agenda de reformes si veiessin un principi d’honestedat estatal.

Però altres són escèptics per intentar una solució reformista.

Sí, perquè estan escaldats. I això s’ha de reconèixer perquè no seria honest. Ara bé, la pregunta que llanço és: algú em pot demostrar que el maximalisme té més recorregut que el reformisme?

Aquesta és una bona pregunta, senyor Vila. Què respon vostè?

Que s’està veient que no. En el millor dels casos, ens porta a una situació de confrontació, d’empat tècnic. I fa que tothom estigui enfadat. I a més a més, que s’alteri la convivència.

Espanya i Catalunya estan abocades a no resoldre el seu conflicte?

Ja saps que existeix el mite de la “conllevancia”, segons el qual aquest conflicte no té solució i que per tant ens hem d’anar suportant. Jo crec que això no és així. Si revisem amb atenció aquests 40 anys, un dels errors és haver establert una relació bilateral entre Catalunya i Espanya. El binomi Jordi Pujol/ Felipe Gonzàlez, Pujol/ Aznar, Artur Mas/ Mariano Rajoy. Això s’ha de trencar.

I on ens hem de trobar?

En una cosa superior que ens interpel·la a tots, però no com a nacions, sinó com a ciutadans. És el patriotisme constitucional. I què significa? Que hem de ser tots ciutadans responsables èticament i socialment: és a dir, hem de ser patriotes constitucionals.

Aleshores, no es pot fer democràcia fora de la Constitució?

Aquesta és una bona pregunta…

[Durant uns segons, l’exconseller Vila rumia i pensa bé la resposta]

A veure, la Constitució com a instrument teòric és qui custodia els valors fundacionals, les llibertats i les obligacions civils. Per tant, és el text que consagra els valors amb els que ens comprometem. I cal que els anem actualitzant constantment. En aquest sentit, és evident que l’ordenament constitucional que està aplicat a Espanya necessita reformes.

En la seva opinió, el moment fundacional d’Espanya com a Estat/Nació és la Constitució de Cadis de 1812. L’1 d’octubre seria el moment fundacional de Catalunya?

Jo crec que no. Però l’1 d’octubre és, en la meva opinió, una mobilització ciutadana importantíssima. Per primera vegada, es poden comptar els suports reals que té l’independentisme: més de 2 milions de ciutadans és una dada política molt rellevant que no es pot menystenir. Qui menystingui això, significa que el seus prejudicis l’impedeixen analitzar lúcidament la realitat. Ara bé, per a mi, no és raó suficient per dir que d’aquí se’n desprèn un mandat democràtic per implementar una república.

Però el jutgen per posicionar-se a favor del referèndum.

Sí, una mica de respecte, hauríem de dir. L’1 d’octubre va ser molt important. Però va haver-hi més de 2 milions de catalans que no es van sentir interpel·lats pel referèndum, i sí per l’ordenament constitucional. Aquí tenim un conflicte. I et preguntes: qui té raó? Per què no ens asseiem i trobem una solució de compromís?

El 80% dels catalans estan a favor d’un referèndum acordat.

Sí, això desperta un gran consens.

I quina és la lliçó de tot plegat?

Que si per reformar l’estatut, el legislador va dir que calia una majoria qualificada, per fer un país nou, necessites també una majoria qualificada. I per tant no ens hem d’anar auto enganyant perquè això no és un partit que pots guanyar en el match point ni guanyar per 7 a 6.

Ha comentat que la independència no és un fi en si mateix.

Sí. Quan jo he subratllat que la independència havia de tenir un valor instrumental, estava dient: “Senyors polítics, ens haurien d’explicar quin model de societat volen i en què creuen”.

I no s’ha explicat?

Això no s’ha fet.

I per què no s’ha fet?

Perquè el dia que es faci, descobrirem que el model de societat que té la CUP, és necessàriament incompatible amb el model de societat que té un antic votant de CIU, avui votant del PDCAT. Jo crec que ells no ho saben, però és així.

Què necessitem per arribar a la reconciliació?

Necessitem autocrítica perquè es van fer coses mal fetes. I que surtin els politics i els activistes que són a la presó. Una cosa es que s’hagin d’assumir les responsabilitats polítiques, i una altra ben diferent, la magnitud de les conseqüències judicials. Crec que això ajudarà moltíssim a asserenar els ànims.

I a partir d’aquí?

Caldrà l’audàcia del lideratge polític per estirar del carro i anar endavant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Qui és Santi Vila? Ha escrit alguna obra literària de valor? Treballa a la Fura covarda dels Baus? Oh vividors de la política, que us fan cas que als escriptors que fan bona literatura!

    • Volia dir que als vividors de la política els fan més cas que a la gent que fa cultura de valor i bona literatura. El que pugui dir Santi Vila és tan intranscendent com una tifa de canari.

  2. Tu, Santi Vila, et vas considerar politic. Que ens vas explicar ?
    Només vam veure que fugies…….normalment el rumiant, no pensa.