Roger Subirà: “Els arquitectes treballem pel dret a la ciutat”

25.10.2016

Roger Subirà és el director del Congrés d’Arquitectura 2016, un esdeveniment organitzat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya que se celebra de manera intermitent i amb formats diferents des del segle XIX. El Congrés arriba aquest mes de novembre a la seva recta final havent dedicat més de cent actes a plantejar els reptes de futur de l’arquitectura i a eixamplar els límits de la professió.

Roger Subira | © COAC, 2016

Roger Subirà | © COAC, 2016

Bernat Puigtobella: El primer Congrés d’Arquitectura es va celebrar l’any 1888, pocs anys després de la fundació de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya. Des d’aleshores s’han organitzat fins a nou esdeveniments més d’aquest tipus en els moments clau per a la professió.

Roger Subirà: Sí, el congrés de 1888 pretenia consolidar l’organització professional de l’arquitectura a Espanya. El congrés del 1931, celebrat durant la República i presidit per Francesc Macià, ja es va centrar en forjar les bases legals per regular la urbanització de les ciutats. Va tenir una dimensió veritablement internacional. Hi van participar arquitectes com Le Corbusier. Nicolau Rubió i Tudurí va convocar arquitectes holandesos experts en Regional Planning per fer una planificació territorial. D’aquí va sortir el primer pla territorial al nostre país, que ha estat un referent vigent fins avui.

B.P: Posi’m algun exemple.

R.S: Doncs sense anar més lluny, el Parc de les capçaleres del Ter i del Fraser, que s’ha consolidat fa ben poc, ja estava contemplat en la proposta de parcs naturals que va elaborar Rubió i Tudurí.

B.P: L’últim congrés es va celebrar l’any 1996, ara fa vint anys.

R.S. El congrés de 1996 va ser un èxit de públic. Van venir molts arquitectes de Sud Amperica i es van arribar a celebrar conferències a la plaça del MACBA perquè no hi havia un espai amb prou aforament per encabir tothom. Era el moment dels grans arquitectes estrella. Noms com Norman Foster o Peter Eisenman van ser els principals ponents, però no hi va haver un debat. Aquesta vegada ens ha semblat que havíem d’abordar el congrés d’una altra manera?

B.P: Per què? Què ha canviat des d’aleshores?

R.S: L’arquitectura ha iniciat el segle XXI afrontant un canvi radical en els seus objectius i prioritats. La sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic, la renovació d’edificis i barris existents, l’assoliment del dret efectiu a l’habitatge digne, i el dret a una ciutat que, a totes les escales, impulsi l’equitat, l’accés a les oportunitats i el benestar són reptes redefinits clarament diferents als del segle passat.

B.P: I com heu abordat aquestes noves problemàtiques?

R.S: El congrés del 2016 té vocació de debat. En lloc d’asseure un comitè científic al voltant d’una taula, hem obert un procés participatiu de 6 mesos per a generar conjuntament els continguts. Volem construir una visió col·lectiva del futur de l’arquitectura i difondre-la. Hem convidat a una seixantena d’entitats (empreses, fundacions, ONGs) a coorganitzar actes oberts i els hem demanat que opinin sobre arquitectura. Aquests actes s’han de convertir en unes ponències que presentarem en unes jornades de síntesi a finals de novembre. Serviran per definir els instruments, els objectius i el compromís que han de regir la transformació de l’arquitectura.

B.P: Heu organitzat trobades amb gent dels barris, heu implicat les escoles d’arquitectura…

R.S: No volem fer un congrés de persones famoses sinó d’idees. I aquestes idees no responen al que necessiten els arquitectes sinó al que necessita la gent. Els arquitectes hem de treballar a favor del dret a la ciutat.

B.P: Què vol dir ‘el dret a la ciutat’?

R.S: Vol dir que tots els canvis que es produeixin a la ciutat volem que es facin a favor del ciutadà, no en contra seva. Volem una ciutat més neta, més social i inclusiva. Més resilient i menys contaminada. Si el sistema econòmic actual potencia les desigualtats socials, l’urbanisme, en canvi, és un dels instruments que pot equilibrar aquesta desproporció. La nova ciutat-paisatge necessita de la complicitat de tots, professionals, usuaris i polítics per abordar noves complexitats.

Membres del Comitè Científic del Congrés d’Arquitectura 2016  copyright:  Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

Membres del Comitè Científic del Congrés d’Arquitectura 2016
© Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

B.P: I quines forces amenacen de vulnerar els drets de la ciutat?

R.S: Una cosa tan imminent i inevitable com el desplegament del Big Data, per exemple, pot afectar les nostres llibertats. Hem de procurar que com a planificadors de la ciutat no regalem aquestes dades ni serveixin per retallar els drets dels ciutadans.

B.P: El dret a l’habitatge seria part d’aquest dret a la ciutat?

R.S: Evidentment. L’habitatge és un dret com una casa, una preocupació que ocupa un terç dels actes de tot el congrés. Cal plantejar noves formes d’accés a l’habitatge. La feina d’un arquitecte no consisteix únicament a fer dibuixos. Ara l’arquitecte governa processos, de la seva feina dependrà quina mena d’edificis construïm i quines vides vivim. Per què no ens plantegem, per exemple, la possibilitat de vendre a algú que busqui habitatge un espai buit amb connexions? És un escenari que els promotors immobiliaris no voldrien mai, però seria una manera de propiciar una relació entre el ciutadà que busca un lloc on viure i un arquitecte que pot atendre particularment les seves necessitats.

B.P: L’arquitecte com a algú que pot organitzar les nostres vides… El dia 9 de novembre dediqueu tota una sessió a la figura del State Architect. Pot un arquitecte definir el projecte de tot un país?

R.S: Alguns estats avançats tenen la figura de l‘Arquitecte de l’Estat o Arquitecte en cap del Govern per impulsar polítiques públiques al voltant de l’arquitectura i la planificació urbana i coordinar els diversos departaments de l’Estat pel que fa al desenvolupament urbà i territorial. L’objectiu de l’acte La figura del State Architect per a la definició d’un projecte de país modern és realitzar una reflexió al voltant de la figura del “State Architect” en països que disposen d’aquesta figura per tal d’analitzar com s’integren en l’organigrama de l’Estat, les seves atribucions i com valorar la seva possible aplicació a Catalunya.

B.P: És un acte comissionat per Vicente Guallart, que havia estat arquitecte de la ciutat de Barcelona durant els anys de Xavier Trias. Que una ciutat tingui un arquitecte en cap és comprensible, però un estat té unes altres dimensions. Quines funcions concretes exerciria?

R.S: Un exemple el trobem a Holanda, on ja saben que d’aquí a cinquanta anys bona part del seu territori quedarà negat sota l’aigua del mar a causa del canvi climàtic. Aquesta situació, que podria convertir-se en una catàstrofe temps a venir, s’ha de poder reconduir amb una bona planificació. Cal conscienciar la gent, comunicar bé l’arquitectura perquè la gent l’entengui.

Podeu consultar la programació al web del Congrés d’Arquitectura.