Roger Mas: “M’estimo molt però no m’acabo d’entendre”

9.10.2015

Roger Mas publica nou disc, Irredempt, a la discogràfica Satélite K. El títol, en el context en què apareix aquest nou àlbum, podria convidar a una lectura política. És irredempt aquell individu o territori no alliberat, subjecte a una dominació estrangera de la qual espera alliberar-se. Mas ens rep a l’Antiga Fàbrica Damm, una estona abans de la presentació de Fira Mediterrània, on el cantant solsoní ha fet l’estrena absoluta del disc.

Roger Mas | © David Ruano

Roger Mas presenta ‘Irredempt’ el dia 16 d’octubre a la Fira Mediterrània | © David Ruano

Per a Roger Mas, el terme irredempt s’explica per l’exercici d’essencialisme artístic que suposa tornar a una proposta de veu i guitarra. “Un irredempt per a mi és algú que defensa una cosa contra tota adversitat, que es desmarca d’allò que toca, del que funciona”. La primera cançó del disc, ‘La margera’ és un tema que gira al voltant de dos versos: “El dia que vam dir ‘No en sortirem mai de la margera’ /no havíem tastat mai jaç al mig del tros”. Per a Mas, aquesta referència al tros ens remet a la idea que “la societat és com una circumferència. Hi ha gent que viu al centre, al nucli, sobretot la gent a qui li van bé les coses. I jo procuro viure una mica al marge, a la margera. Visc a Solsona, perquè necessito aquesta distància. Hi ha una cançó de The Doors, que diu “Out there in the perimeter there are no stars, out there we are stoned”. La fascinació que tenia de jove pel perímetre, per aquesta marginalitat no és tan forta ara com ara”, diu Mas. “Hi ha una certa comoditat en el fet de viure al centre, que t’atreu”. Manresa, on divendres estrena Irredempt, podria ser un punt intermedi, un bon compromís entre la capital i Solsona. Sigui com sigui, la portada del disc, amb una foto de Mas xop entomant una pluja inclement, ens suggereix una imatge de resistència irreductible.

Irredempt és un un àlbum molt despullat. Hi ha una gravetat que recorre tot el disc. . “Jo crec que tot el que faig és greu, al disc que vaig fer amb La Cobla Sant Jordi hi ha mes sornegueria”, em diu. En una cançó del disc confessa “M’estimo molt però no m’acabo d’entendre”. Mas em diu que aquest vers li provoca una certa incomoditat. “Em va fer vergonya i tot quan ho vaig escriure, perquè és una afirmació molt tonta, sense cap elaboració no inspiració, però al final vaig veure que és el que vull dir. Penso que si deixem de banda Mística domèstica, Irredempt és el disc en què les lletres són més transparents.

Irredempt suposa en certa manera un retorn a les Cançons tel·lúriques. Hi ha en aquest disc dues cançons que ens remeten a aquesta noció. Mas hi ha musicat ‘Lo comte Arnau’ de Jacint Verdaguer i ‘El rei dels verns’, un poema de Goethe que ha traduït amb Oriol Prat. Tots dos es poden considerar figures tel·lúriques. En el cas de ‘Lo comte Arnau’, Verdaguer comença dient: “Lo comte de Mataplana ne tenia dos cavalls: l’un era blanc com la gebre, l’altre fosc com el pecat”. Mas troba fascinant el fet que ‘Verdaguer escriu per convèncer-nos que agafem el cavall blanc, però en canvi et fascina de tal manera que vols agafar el cavall negre”.

Roger Mas assajant a Arenys amb l'escenografia de múltiples miralls ideada per Lluís Danés

Roger Mas assajant a Arenys amb l’escenografia de múltiples miralls ideada per Lluís Danés

Falten pocs minuts perquè comenci la seva actuació a la Fàbrica Damm. Roger Mas em confessa que la cançó del disc que més li agrada és ‘El rei dels verns’, que és justament el tema que cantarà aquest vespre a la Damm. És una història tremenda, que Mas interpreta virtuosament alternant les veus de tres personatges amb una gran eficàcia dramatúrgica. El podreu veure en directe divendres vinent a Manresa, acompanyat per una escenografía espectacular que ha dissenyat Lluís Danés per a l’ocasió.