Rodrigo Cuevas: “La música tradicional és l’expressió viva d’un poble”

Rodrigo Cuevas (Oviedo, 1985) va inaugurar el divendres 25 de gener la primera NIT FOUND de l'any al CaixaForum.

Rodrigo Cuevas (Oviedo, 1985) va inaugurar el divendres 25 de gener la primera NIT FOUND de l’any al CaixaForum. Acordionista i percussionista d’instruments tradicionals, Rodrigo Cuevas va estudiar piano clàssic a l’ESMUC de Barcelona. Aconsellat per la seva professora, va endinsar-se en la música folklòrica. Buscava les arrels. D’aquí va néixer el seu espectacle, que fusiona el cabaret amb l’electrònica i la cançó popular asturiana. En la tradició del genial Ocaña, Cuevas presenta un show ple d’humor, transvestisme, frivolitat i tendresa.

El teu espectacle és el cabaret de tota la vida.

Sí, és el format del show. M’agrada la llibertat que permet, el joc sexual, el transvestisme, la libidinositat.

L’humor és un ingredient imprescindible.

Amb l’humor  pots anar més lluny, arribes més enllà que amb el dogma i el pamflet. És més profund. Durant un desencís amorós, escoltava cançons de Concha Piquer, que exageren un sentiment de desamor que en breu desapareixerà. Aquesta exageració esdevé còmica i divertidament ridícula.

I d’aquesta manera introdueixes la música tradicional al teu cabaret.

Sí, tot i que sigui folklòric. Si es pot fer amb jazz i swing, per què no amb la música tradicional?

És alta cultura el folklore?

Ho és. El flamenc ha aconseguit tenir el reconeixement d’alta cultura. Però amb la música tradicional no s’ha aconseguit, potser pel desús o la manipulació. Però és una música treballada amb molta cura. Si artistes com “El Presi” o Mari Luz Cristobal haguessin nascut a EEUU, serien famosos.

I a Espanya què va passar amb la música tradicional?

Es va instrumentalitzar. Es va convertir la copla en la música del règim. Això va produir que la música tradicional deixés de ser l’expressió viva d’un poble d’un lloc per convertir-se en un art al servei del nacionalisme espanyol, que va seleccionar només allò que l’interessava. Per a mi, el més dolorós és que molta gent encara ho relaciona amb aquell moment. Van mutilar tota la part poètica.

I la part pecaminosa.

Exacte. I també, la part escatològica i del doble sentit. Perquè el folklore es realitzava en l’àmbit de la confiança, del poble. Tot el que és prohibit i tabú apareix en la música popular. En las coples es parla de qualsevol tema. Per exemple, hi ha romanços que es canten aquí i a Turquia i que es recitaven ja l’any 1400.

Quin valor té la tradició?

Tota la tradició -anys d’assaig i error-, la postmodernitat l’elimina, sense aturar-se i mirar què rebutja.  Jo crec que la música tradicional és l’expressió viva d’un poble.

Creus que en el localisme existeix l’universal?

És innegable que escoltes una cançó tradicional i t’adones que forma part de la gènesi d’allò que és primigeni en l’ésser humà.

Has viscut a Barcelona, però vas decidir viure en una mas d’Astúries: volies conèixer persones que naixien i morien al mateix llogaret.

Sí. Conec senyores de 90 anys que viuen d’aquesta manera. I tenen una capacitat de saber què és la realitat com les d’un monjo budista. Són persones que van viure sense res material i comprenen que són prescindibles moltes coses. Els nostres avis i besavis s’adonen que no cal gairebé res del que tenim. I això em fascina. Tenen tan poder davant les multinacionals!

Vols transmetre aquesta saviesa en el teu espectacle?

Ells no tenen capacitat de transmetre-ho. No tenen el poder dels mitjans de comunicació perquè ningú els fa cas. Avui només valorem la joventut i la bellesa superficial. Però ells parlen de coses molt interessants. Jo vull transmetre l’emoció del que em parlen i aprendre allò que ells m’ensenyen. Jo no vull ser un ruc.

Creus que la part superficial del personatge del teu cabaret impedeix captar aquest missatge més profund que vols comunicar?

A vegades relaciono el goig amb la superficialitat. I potser hi ha persones que s’aturen aquí. Més aviat és la part lúdica de l’espectacle, però parlo constantment de coses serioses. Per exemple, la part tendra de les cançons de bressol i solitud, els romanços.

Hi ha una part subversiva en el personatge.

Pensava que no funcionaria, però venen moltes persones diferents al show i gaudeixen. Crec que la subversió avui dia és estimar i acollir qui no és com tu, asseure’s i parlar amb qui no pensa com tu.

Una última pregunta. Què pot oferir l’art?

La bellesa. No només allò científic i real. També existeix la màgia i els somnis. Sense la imaginació no hi ha sentit de viure. No tot necessita una explicació contrastable i científica. De fet, és l’època que més mentides ens expliquen!

La pròxima sessió del programa Found se celebrarà el 15 de febrer a les 20h. Una trobada amb Hey Studio. Podeu consultar el programa al web del Caixaforum. 

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació