“Relacionem els conceptes ‘realitat’ i ‘interpretació’ a través de la dansa”

17.12.2013

La Neus Ledesma començà a sentir l’amor per la dansa als 3 anys i l’Andrea Just, amb 5, sortia a la pissarra mentre realitzava passos de ball. Les dues ballarines es van conèixer un temps més tard a Londres: fruit de la passió compartida per la dansa, van formar el grup Handmade Dance l’any 2011. El proper 19 de desembre estrenen la seva primera obra multidisciplinària, INDEXICAL [space], a la Fabra i Coats (20h): fotografia, audiovisual, dansa, realitat i interpretació es donen la mà.

Neus Ledesma i Andrea Just, ballarines i coreògrafes dde Handmade, Indexical Space.

Quin és l’origen del projecte?

Neus (N. L.): Ens vam conèixer en una experiència comuna a Londres, on vam coincidir a la London Contemporary Dance School. Tot i que al principi no teníem molta relació, al tornar d’Anglaterra les trobades constants fent cafès van fer madurar un projecte conjunt.

 

D’on prové el nom de “Handmade Dance”?

Andrea (A.J.): Quan van aterrar a Catalunya, va sorgir una residència al Centre Cívic Parc-Sandaru i em va venir el nom: el sentit que donem a la nostra dansa està relacionat amb les coses fetes a mà, el handcrafting, un concepte que tinc especialment interioritzat des de fa temps. Això sí, no hagués pensat mai que la idea acabaria aplicada a un grup de dansa!

 

Unavoidable” (2012), “The Eye of the inner voice” (2012), “Time’s on” (2013) i acabeu l’any amb “INDEXICAL [space]”. És però aquest darrer treball la primera performance on hi apliqueu diverses vessants artístiques?

N. L.: Com es pot comprovar, el fet d’haver estudiat al Regne Unit fa que la llengua anglesa tingui molt de pes en les nostres composicions. Tot i que molts dels projectes anteriors van ser fotografiats i filmats, INDEXICAL [space] és la primera obra on mesclem diferents disciplines artístiques, i n’estem molt satisfetes.

 

Què us ha mogut a crear una obra multi artística?

A.J.: És una idea que veníem gestant anys enrere: la col·laboració amb els companys que han anat entrant a les nostres vides al llarg del temps resulta essencial per intentar cercar noves experiències. L’esperit de treball en equip, de solidaritat i de compartir sensacions resulta essencial en el món de la dansa.

 

Handmade Dance estrenen espectacle el proper dia 19 de desembre a la Fabra i Coats.

Existeix el mateix grau de col·laboració aquí que en el món anglosaxó?

N. L.: Hem trobat diferents col·laboracions, sí, però ens ha costat envoltar-nos de companys i contactes, introduir-nos en els principals circuits un cop arribades d’Anglaterra.

A.J.: En tornar a Catalunya vam trobar una situació ben difícil degut a la manca de recursos. Tot i així, Barcelona té cada vegada més iniciatives i molta gent amb ganes i idees, com és el cas de nunArt o el Mercat de les Flors.

 

Com lliguen dansa, fotografia, audiovisual, disseny i música? Quin és el fil conductor?

N.L.: La idea bàsica d’INDEXICAL [space] és la relació entre la realitat i la seva representació. Va sorgir a partir d’un treball que vaig realitzar sobre la dansa i la fotografia, i el vincle fugaç entre l’ull humà i el moviment de la dansa: hi han molts matisos que es perden pel camí. Les interpretacions que en fem.

Per tal de recuperar aquests matisos, amb INDEXICAL volem combinar el moviment en directe amb la captació de moments concrets a través de la fotografia, els audiovisuals, la música o l’escenografia. Els diferents artistes han treballat a partir del moviment de la dansa.

 

Creieu que el públic té certa por a no entendre performances de dansa contemporània com en el cas d’INDEXICAL [space]?

A.J.: D’una banda, l’educació a l’escola se centra principalment en la pintura o la música, i no tant en la dansa. De l’altra, una de les principals barreres és el fet que la gent està molt acomodada i creu que ha de fer un doble esforç al presenciar un espectacle de dansa. No és així: només cal deixar-se anar, viure, sentir, jugar i percebre. No existeix un únic missatge, cadascú se’n pot forjar un de propi.

 

La vostra campanya de micromecenatge a Verkami ha tingut molt d’èxit.

A.J.: Sí! Suposem que l’èxit ha vingut pel fet de cultivar durant molt de temps amics i companys, d’explicar el projecte. Fa 10 mesos que sabíem que faríem aquest projecte i ja l’hem anat cultivant!

 

Com el vostre, molts altres projectes artístics i culturals han de recórrer a aquest tipus de finançament. Malgrat els temps que corren, quin creieu que hauria de ser el paper de l’administració?

N. L.: Ens atemoreix que es recorri tan sovint a aquest tipus de finançament, tendint al mecenatge i a les donacions del món anglosaxó. Esperem que sigui només una excepció i no pas una norma, que es converteixi en un sistema per donar corda a projectes que més endavant trobin altres vies per trobar recursos.

Això sí, l’administració hauria de reflexionar-hi i replantejar el model: a França els professionals de la dansa disposen d’atur, contractes i finançament, per exemple.

 

Què hi haurà, després d’INDEXICAL [spaces]?

N. L.: Bé, tot i que INDEXICAL és un projecte que voldríem portar a altres espais, tenim milions d’idees. De fet, el proper mes de març començarem a assajar en una residència a Can Felipa durant tres mesos, un projecte on només treballarem totes dues.

 

Acabem parlant de sentiment: què us aporta la dansa en el vostre dia a dia?

N. L.: En el meu cas, és essencial per a cultivar dos valors: la disciplina i l’esforç.

A.J.: Per a mi és vocacional i, a més, una manera de comunicar-me. Em costa més expressar-me parlant que no pas ballant!