Raül Cid: “Som com una mena d’autoajuda musical”

22.02.2013

Si calgués adjectivar el caràcter del grup de jazz tarragoní Stromboli, el primer qualificatiu adequat fora “energètic”, el segon “positiu” i el tercer “entusiasta”.  La llista podria allargar-se, perquè Stromboli Jazz Band són com una erupció volcànica carregada d’empatia, alegria, bon humor i bona música, dins i fora de l’escenari. El concert del dia 24 al Teatre Metropol de Tarragona serà el resum del que l’Stromboli Jazz Band han fet al llarg d’aquest any

 

Raül Cid

 

Aquesta banda de jazz que va néixer a Tarragona fa una mica més d’un any, està integrada pels músics Josué García (trompeta), José Gómez “Moluco” (saxo), Ton Solé (banjo i ukelele), Ismael Carles (tuba), Sergi Cabrera (bateria) i l’anima mater del grup, Raül Cid (trombó i veu).

Els membres de l’Stromboli Jazz Band no acaben de creure’s com la seva vida artística ha canviat al llarg d’aquests darrers 12 mesos, des que van començar a tocar junts el mes d’octubre de 2011i no han deixat de créixer i d’actuar al llarg del 2012.  Ara, un any després i amb 45 actuacions a la seva esquena, encaren aquest 2013 amb renovades energies, amb distintes propostes musicals i amb la il·lusió de veure néixer el seu primer disc: “Smile”, que presentaran el proper dia 24 al Teatre Metropol de Tarragona.

Raül Cid és el pare i la mare del projecte, i al mateix temps, el cantant i portaveu de la banda: “Stromboli Jazz Band som un grup de músics amb ganes de fer les coses diferents, de demostrar que entenem la música d’una forma distinta i per això, posem al damunt de l’escenari alguna la música, està clar, però també tot de sensacions energètiques, positives, carregades d’alegria, d’optimisme, encomanant al públic aquest esperit vital que tenim. Això és el que és Stromboli, un esclat d’energia, de caliu, d’optimisme, que fins i tot la gent que confessa no saber gens de música, els arriba perquè veuen el bé que ho passem a l’escenari.  Aquesta alegria s’encomana i la gent acostuma a sortir dels espectacles amb una alegria que abans no tenia”.

 

Stromboli Jazz Band

 

Tanmateix, aquests són moments difícils a nivell econòmic, social i cultural, no només per crear un grup nou, sinó per donar-li una orientació que el condueixi a l’èxit.  “És cert”, explica en Raül Cid, “i precisament perquè com a grup hem nascut en aquestes circumstàncies, hem après a adaptar-nos a la situació i per tant, hem afegit la versalitat a les nostres característiques.  Això vol dir que ens adaptem a les diverses possibilitats que es poden donar i fem actuacions amb un mínim de dos músics i un màxim de sis.  La idea és poder arribar a tot arreu.  La gràcia és que si anem quatre, el grup soni tan bé com quan anem 5, tots 6 o només 3”.

Música i alguna cosa més

A mesura que en Raül desgrana totes les idees que té madures al cap, es va mostrant cada cop més entusiasta, més energètic i més feliç.  “Stromboli és un projecte que jo tenia al cap”, confessa en Raül.  “Tenia moltes ganes de muntar un grup que no només fes bona música, sinó que també tingués un component teatral, humorístic, que encomanés alegria.  Sí que és cert que Stromboli és com un fill meu perquè fins i tot a l’hora d’escollir els temes que toquem, els del disc, fer els arranjaments i adaptacions, habitualment sóc jo qui els proposo i després, juntament amb els meus companys, ens posem d’acord i ens posem en marxa i mans a l’obra.  D’alguna manera, jo sóc el de les idees, el relacions públiques i el que exporta la marca Stromboli.  Per sort, els meus companys, fins ara, m’han donat suport i han recolzant el projecte amb la seva experiència i talent.  De fet, la gràcia és que tots anem del mateix rotllo i per tant, posar-nos d’acord és molt fàcil”.

Fer les coses manera diferent

A mesura que anem parlant en Raül repeteix en diverses ocasions “fer les coses de manera diferent”.  Bé, i en què consisteix aquest “diferent”?

Em refereixo en buscar una manera diferent de presentar la nostra música, el que sabem fer davant el públic, especialment pel que fa a com s’ha presentat fins ara aquest tipus de música.  La nostra voluntat no és pas interpretar un tema rere l’altre, sinó que la marca Stromboli també vol dir interactuar amb el públic, fer bromes, explicar anècdotes…”  I afegeix: “Cal tenir present que de vegades, el jazz costa d’entendre perquè està ple d’improvisacions.  Sóc conscient que cada actuació és diferent i encara costa més entrar-hi si el músic toca per a ell mateix.  Nosaltres fem exactament el contrari: toquen per a tothom amb la idea que tothom ho passi bé i gaudeixi de la nostra música.  Busquem que aquesta energia positiva que generem, la puguem transmetre al públic”.

Cal tenir en compte que el jazz abasta molts estils, molts d’ells extremadament populars que van des del dixie, el swing, passant per més bandes sonores de pel·lícules de les que som conscients.  “Efectivament”, afirma en Raül.  “Segur que tothom pot reconèixer el jazz en l’essència de l’Amy Winhouse o de l’Andrea Motis.  Nosaltres fem, sobretot, música que arriba.  Li diem jazz perquè li hem de posar una etiqueta, però en realitat, la nostra intenció és fer música que arribi a un públic el més nombrós i ample possible.   Tenim un repertori força complet que inclou des d’estàndards típics i coneguts de jazz, passant per la bossa nova i el swing, passant per moltes cançons, con el “Moliendo café”, per exemple, que si es mira amb deteniment, a priori no té res de jazz, però amb un bon arranjament i unes quantes improvisacions, pren molt de cos, molta forma i molt de sentit dins l’etiqueta “jazz”.

Pel que fa a l’espectacle en sí

Tot el que fa referència a la vida activa de l’Stromboli Jazz Band està pensat i l’objectiu a assolir és perfectament visible.  Però com els bons cuiners tenen els seus secrets de mestratge a la cuina, els músics d’Stromboli també tenen la seva fórmula màgica: “És més que música, és més que tocar i més que passar-ho bé”.  En Raül ho veu de la següent manera: “La recepta és barrejar en un calderó una part de gag, una altra de teatre, una altra de bona música, una altra ben gran d’interacció, amalgamat amb el desig imprescindible passar-ho bé.  El resultat és explosiu, molt energètic.  I funciona, i tant si funciona.  La gent ho rep tal i com nosaltres ho trametem.   Penso que en els temps que corren, transmetre alegria és imprescindible, no només per tenir una mica d’èxit, sinó per viure, així de simple”.

Una qüestió de valentia

Tal i com està el món, muntar un grup, actuar seguint els dictats del cor i després, al cap d’un any, treure al mercat un disc, es pot considerar un acte de valentia.  En Raül Cid somriu quan li comento aquesta qüestió i contesta: “Potser en comptes d’Stromboli Jazz Band ens hauríem d’haver dit Temeraris Jazz Band (és broma).  Si vols que et digui la veritat, si giro la vista a un any enrere, no imaginava pas que les coses anessin així.  Nosaltres vam començar els assajos a l’octubre de 2011 i vam fer el primer concert el febrer de 2012.  No cal ni dir que hi ha grups que triguen molt més en fer el primer concert.  Des d’aleshores, no et pots ni imaginar la de coses que han anat passant, la d’actuacions que hem anat fent, més de 40 en un sol any.  Hem actuat al Festival d’Altafulla, al de Cambrils i de cop i volta, nosaltres, un grup tan novell, tan nou de trinca, vam actuar al Festival de Jazz de Sant Sebastià, que és un referent a nivell mundial.  Aquesta és la fita més important aconseguida i que ens va donar una empenta decisiva per seguir amb el mateix ritme i pel mateix camí.     A banda, hem sortit a TV3, a La Vanguardia, al Diari de Tarragona, a tot arreu.  Les persones que entrin a Google i cerquin Stromboli, trobaran un munt de pàgines que parlen de nosaltres”.

La creació d’un disc

El següent pas lògic, doncs, era la creació del disc, “Smile”, que veurà la llum amb una actuació al Teatre Metropol de Tarragona.

El disc es diu “Smail”, aclareix en Raül Cid, “un nom curt, contundent, decidit i que penso que ens defineix molt bé.  L’hem gravat a Tarragona en només dues sessions.  Hi ha gent que s’hi pot tirar mesos per enregistrar un disc però nosaltres ho hem fet en dos dies: el primer vam gravar tota la part instrumental i el segon dia, les veus.  L’hem gravat tots alhora i tot i que la producció podria haver estat molt més llarga, el que hem volgut reflectir en aquesta gravació és el que som, amb tota naturalitat. Des d’aquesta perspectiva, fins i tot podríem haver enregistrat un directe”.  I afegeix, mentre reflexiona: “De vegades passa que amb grans produccions al darrere, hi ha grups que sonen molt diferent en el disc del que després ho fan a l’escenari i nosaltres hem volgut fugir d’això: hem volgut ensenyar el que som, el que fem i com ho fem, així de clar i així de fàcil, no hem volgut enganyar a ningú i que sigui el més natural possible”.

Smile

“Encara que les coses vagin malament, sempre hi ha algun motiu per somriure”, explica en Raül Cid mentre somriu, ell també. “El títol “Smile” va sortir gairebé com una coincidència.  Un dia anat per la Rambla de Tarragona, vaig sentir uns músics de carrer que tocaven aquesta cançó i vaig pensar que realment, era un bon títol, perquè en el fons, hi havia al darrera un gran missatge.  Vaig buscar la versió que fa en Michael Bublé i un cop arranjada, va sortir l’”Smile” que nosaltres toquem.  Fins i tot en un dia gris, somriure no està de més.

Aquest és l’esperit que mou tot el disc.  “És un nom curt, concret, sonor… moltes vegades, les persones, quan surten de les nostres actuacions ens ho diuen: efectivament, hem sortit amb un somriure a la cara i amb alegria a l’ànim.  Som com un grup d’autoajuda musical (bromeja).  Les persones venen a les nostres actuacions i durant una bona estona, obliden les seves preocupacions i maldecaps.  Si, crec que és el nom que millor ens defineix”.

Pel que fa a les cançons, “vam començar amb un repertori de 32 temes, que hem anat retocant i perfilant actuació rere actuació, dels quals n’hem escollit 15, perquè formin el disc”.

Noves composicions?

Les cançons que Stromboli inclou en el seu repertori són arranjaments i revisions de melodies ja existents.  Per tant, la pregunta lògica és: fareu noves composicions en un futur no massa llunyà?

Fer un bon arranjament d’una cançó coneguda ja és, d’alguna forma, compondre”, respon en Raül, “perquè li estàs donant un altre toc, un altre color a aquella melodia.  En els concerts, sobre la base melòdica anem improvisant, anem creant sobre el ja existent, però creant al capdavall i el resultat sempre és nou i sempre és diferent, perquè les improvisacions permeten aquest tipus de llicències.  Hi ha una quantitat de música increïble sobre la qual sostenir-se.  No descarto que en el futur fem alguns temes partint de zero però de moment, aquestes melodies que s’enganxen i que són tan conegudes, ens van molt bé”

El concert del dia 24 al Teatre Metropol de Tarragona serà el resum del que l’Stromboli Jazz Band han fet al llarg d’aquest any.  En Raül no vol avançar més del que pot i això sí, anuncia que estarà ple de sorpreses i com sempre, perquè aquesta és la marca de la casa, de bon rotllo, d’alegria i de molts, molts somriures.

 

Podeu trobar tota la informació sobre Stromboli Jazz Band a la web: http://www.strombolijazzband.com/