Conversant amb Ramon Folch

27.02.2013

Ramon Folch

Al seu títol hi diu “biòleg”, però ell és “socioecòleg”. Aquest és el mot que Ramon Folch s’ha inventat per definir la seva professió. És clar, li semblaria estrany, inclús incòmode, que als 67 anys estigués fent el mateix que feia amb 22. Perquè el món es mou. I ell ha passat del coneixement a la gestió del medi ambient. A això es dedica la seva empresa, ERF (Estudis Ramon Folch).

Encuriosits, li demanem pel seu passat. Folch confessa que les arrels de la seva professió queden lluny, pràcticament al si d’una vida postneolítica que podia dur a terme de petit, a la masia on passava les vacances d’estiu. Allà hi va aprendre el que signifiquen els recursos. De la universitat, ja més tard, en recorda detalladament l’agitació, que mai el lligà a la militància, i un gest significatiu: prenia apunts en català. De fet, es declara independentista convençut, però prefereix defugir l’exaltació insensata tot apel·lant a canvis graduals -que no lents- en la mentalitat de la gent.

Preguntat per Tarradellas, a Folch li agrada esplaiar-se.  “Sempre deia que ‘les coses s’han de fer d’una certa manera'”, diu, destacant la fortalesa del seu instint polític.

L’entusiasme s’enterbol·leix una mica quan tornem al panorama actual. En parlar dels polítics i la seva gestió de la crisi, Folch escatima les bones paraules. També el preocupa el sistema educatiu, que és objecte d’estudi del seu últim llibre i que jutja excessivament bonista: “L’educació que no contraria els infants, no els educa”. I, encara dins del món del coneixement, denuncia els perills de la nostra facilitat per accedir a la informació: “mai no havia estat tant fàcil accedir a la informació, però això no ha comportat una millora del nivell de coneixements de les persones, al contrari”.

Pel que fa a l’empobriment del nostre sistema econòmic, Folch tampoc es mossega la llengua, però no és gens derrotista. Ben al contrari, aprofita per reivindicar un dels conceptes que ell mateix ha aprofundit amb prou insistència al llarg de la seva carrera: la sostenibilitat “El sostenibilisme és una actitud de sensatesa econòmica. L’única manera d’instal·lar-nos al món de forma còmoda i viable és inscriure’ns astutament en un sistema que ja existia i funcionava abans que nosaltres arribéssim”.

Aquesta proposta, i altres projectes que també ens explica, formen part de la lluita constant d’un “socioecòleg”. Un home reflexiu i crític però actiu, gestor, inquiet, incansable. Potser no ens ha d’estranyar, doncs, que la seva mirada madura desprengui la mateixa espurna trapella dels nens.

Entrevista sencera a L’Avenç del mes de març, ja a la venda, i aquí.