Una primavera per a Xesco Boix

22.05.2014

Els Cinc Dits d’Una Mà tornen als escenaris després de més de 30 anys. L’inici oficial d’aquesta nova etapa serà en una actuació al Centre Artesà Tradicionàrius de Barcelona el dia 31 de maig (19h), en què homenatjaran l’impulsor del grup, Xesco Boix, i també el seu principal inspirador Pete Seeger. Ens hem trobat amb en Noè Rivas, membre del grup, per tal que ens expliqui alguns dels secrets d’aquest concert.

Cinc dits d'una mà

Ara fa 30 anys de la mort d’en Xesco Boix i va morir fa no res en Pete Seeger, però perquè us heu tornat a ajuntar just ara?

S’han fet una sèrie d’homenatges. El més maco, per a mi, és el que es va fer al Parc de la Ciutadella el desembre de 1984 on ningú volia constar, però tothom volia col·laborar. Després es va fer el vol d’oreneta, el dels 25 anys. I jo penso que els “5 dits” que havíem estat amb ell teníem un deute d’alguna manera. Ell va ser el nostre mestre, el nostre amic, va ser el que va creure en nosaltres i calia públicament reunir-nos i dir-li: gràcies! A més a més ell ens va presentar  Pete Seeger.

Com va anar això?

Quan va venir a Barcelona a fer l’últim concert a la Festa del Treball del PSUC l’any 1980, vam anar al seu hotel. Anàvem carregats amb els instruments i no ens van deixar entrar les guitarres. De sobte va arribar en Pete Seeger, en Xesco ens el va presentar  i de sobte, per trencar el gel, va començar a cantar el Yupiyaya! I nosaltres amb ell. El nostre ídol, del qual teníem tots els discos, i era qui va fer que en Xesco comencés la seva tasca de músic-animador cantava amb nosaltres!

I com era?

Era un home tipus Xesco. Un home que creia en la gent i escoltava. No hi ha gaire gent que cregui tant en la humanitat com en Pete Seeger. Als anys 30 cantava a les manifestacions i amb en Woody Guthrie corrien a amagar els instruments perquè, com deien ells, eren les seves armes de matar feixistes! Són gent que ens han marcat i ens calia dir gràcies de la manera que ho farien ells.

Quina seria aquesta manera?

Ells no voldrien un homenatge, ells el que volien era que les seves cançons volessin. Com que en Xesco havia versionat molt en Seeger, perquè els dos ens ho posen molt fàcil. El que volem amb l’homenatge és dir gràcies per haver compartit vida i per haver-nos ensenyat tant.

 I en Xesco com era?

Era un home que ho compartia tot. Un  treballador incansable. Quan agafava un llibre comentava als marges i encerclava paraules, escrivia sinònims. Era un investigador de la llengua total. La cançó de l’Estima Estima, té algunes frases fetes de diferents països que ell va traduir. Ho feia per entendre la filosofia que hi havia rere aquelles paraules. En Xesco era un home que de cop i volta et venia a veure un dia i et deia: “et vaig a fer el regal més gran del món” i et regalava una llibreta en blanc i et deia “omple-la!” era molt especial i ens ho va donar tot! En Xesco tenia també una màgia comunicativa i  una capacitat de seducció del públic úniques.

Cinc dits d'una mà el 1981

Com ha estat el retrobament del “5 dits”? Feia molts anys que no tocàveu plegats!

Ha estat molt fàcil! Jo, per exemple, amb en Toni feia 30 anys que no ens havíem trobat. En Toni i jo havíem fet molts “bolos” junts i ha estat posar-se ell al banjo i jo a la guitarra i de sobte hem recuperat la màgia. És com si la darrera actuació que vam fer junts fos ahir mateix. Amb l’Àngel com que ja ens anàvem trobant, igual com amb el Lluís M. també, hem encaixat ràpidament. Sí que ens hem hagut de posar al dia de què ha passat en les nostres vides al llarg d’aquests anys, perquè ens hem casat, hem sigut pares… però musicalment ens hem entès molt ràpid i en energies, de vida, ha estat un plaer!

De qui va ser la idea?

D’en Lluís M.  Ell feia temps que ens volia reunir. I ens hi hem trobat molt a gust!

I la cosa té futur? Tornareu a rodar pels escenaris?

De moment farem això i no sabem que hi haurà més enllà. Sabem que farem una actuació a Girona al juliol i qui sap… De moment anem caminant a poc a poc, que ja no tenim edat per córrer cap de nosaltres! La continuïtat depèn de nosaltres i de la resposta de la gent, les ganes hi són. Quan va néixer “5 dits” no era un grup de música, era un col·lectiu d’animadors que ens trobàvem per berenar, passar-nos materials, compartíem descobertes musicals que havíem fet  i en Xesco a vegades ens explicava com expressar-nos millor a l’escenari. D’això van anar sortint algunes actuacions, però no era el nostre objectiu.

D’aquí el nostre nom. “Cinc dits d’una mà”. Tenim en comú tot el palmell de la mà, però cadascun de nosaltres volíem ser lliures. I ara ens passa el mateix. Tenim un projecte i volem gaudir-ne, però sense perdre la nostra llibertat.

I com era el vostre dia a dia?

Els que més ens agradava era compartir un berenar, parlar sobre com podíem fer que aquell circuit d’animació funcionés, què ens havíem d’exigir nosaltres per ser bons animadors… i tot això en un moment políticament i social molt complicat! Llavors ens tocava ser reivindicatius i dir allò “D’aquesta terra és la nostra terra”. Però tampoc no volem ser polítics ni predicar massa. El que volem és fer festa i que la gent tregui el millor de si. El millor record que podem tenir del concert és que el públic gairebé canti sol. Si aconseguim això el concert haurà valgut la pena perquè ens haurem retrobat amics, celebrant vida d’amics. Com deia en Xesco, “cantar és omplir de sentit i contingut la vida de tothom”.

Hi ha moltes cançons que no poden faltar en el concert. Com heu fet la tria?

Ha estat complicadíssim. La selecció inicial era per fer un concert de 6 hores. I no volem que se’ns adormi el públic. Però al final tenim un repertori de 22 cançons, no hem estat capaços de reduir-ho més.

Series capaç de quedar-te amb una sola cançó?

Buf! N’hi ha tantes… És com si em demanessis que triés entre un dels meus fills. Darrere de cada cançó que cantem hi ha una història i hi ha uns sentiments. Si estem cantant l’Estima, Estima és perquè l’hem cantat “tropecientasmil” vegades amb en Xesco i ens ho passàvem en gran cantant-la. Tinc una llum al cor, qui no l’ha cantada alguna vegada, Ma vida és un cercle, és molt especial perquè la vam cantar cap al final de la vida d’en Xesco i va ser un moment molt dolç i molt amarg a la vegada.

Explica’ns algun secret del concert que podrem veure el dia 31!

Hem fet que cadascú escollís una cançó seva fora dels “Cinc dits d’una mà”, i les cantarem entre els quatre. També farem alguna cançó instrumental que havíem fet amb “5 dits”, alguna coseta  a capella…, serà una cosa bastant maca si estem fins!  L’objectiu és anar buscant petits colors musicals que amb el temps també demostrin que hem evolucionat musicalment.

Els components de Cinc dits d'una mà

Què creus que en queda als animadors d’avui dia de l’esperit d’en Xesco d’ara fa 30 anys?

Jo penso que encara n’hi ha d’animadors d’aquells, però tampoc tots han de ser així. Quan vam començar érem tots pedagogs o mestres. Dissortadament hi ha gent que creu que fer d’animador és fer tres acords i prou! I no és això! El nostre objectiu és que quan la gent vingui participi. Volem provocar somnis, que la gent s’aixequi i rigui. Has de fer que es creguin que no estan davant d’un televisor. Que no som davant d’un món virtual. Que el que estem fent allà és viure, és crear, experimentar. Hem d’ajudar que cada persona tregui l’artista que porta amagat.

Amb què et quedes de tots aquests anys?

Em quedo amb tantes mirades de criatures, amb tantes mirades de pares i mares feliços. Crec que això m’ha donat el millor medicament del món. I també tota la gent que he tingut la gran sort d’anar-me trobant pel camí.

Quin consell donaries a un animador que tot just comença?

Que es prepari molt! Perquè la vida no és fàcil! Que sigui molt autèntic amb si mateix i sobretot amb els nens! Que les seves idees siguin les que transmeti, que no intenti ser el que no és. Hi ha tanta gent que parla i fa eslògans, però només arribaràs als altres si ets autèntic. Has de saber que davant tens nens, que no són futur sinó un tresor del present. Has de fer una feina digna, poètica, viscuda, perquè els nens t’abandonaran ràpidament si no els aportes res. Ells són els protagonistes. Nosaltres som provocadors de somnis, d’experiències. Cal treure el millor dels nens que tens al davant. Has de dignificar molt la teva feina i no surtis mai content d’un “bolo”, sempre pots millorar. No siguis mai un funcionari de l’animació! I recorda que si et vols fer ric, pel que als diners, aquest no  és el teu ofici, però si vols enriquir-te com a persona, aquest és un bon ofici!