Nani Serrano: “la bellesa femenina dóna molt de joc”

Especialista en la tècnica de l’aerògraf, avui dia en ple ressorgiment, aquesta alcoiana instal·lada al cor de l’Eixample barceloní ha treballat com a il·lustradora per a El País Setmanal, Desigual o el diari britànic The Observer, a més d’exposar en múltiples espais artístics. Ens fa passar al seu àtic amb vistes a la ciutat, banyades ara per la llum de tonalitats púrpures del crepuscle, les tonalitats que prefereix. El seu atelier s’assembla al taller d’un artesà, tal com ens suggereix la multitud de plantilles i retalls que donen pas a les seves creacions.

Daniel Zapater: D’on et ve la passió per l’art?

Nani Serrano: Des de petita ja era una nena que tenia inquietud per les coses artesanals: m’encantava treballar amb les mans, fer muntatges amb papers, plastilina, argila o collage, una tècnica que sempre he dut molt a dins.

D. Z: I en quin moment la teva vida va fer un gir cap a l’art pictòric?

N. S: Doncs realment no em sento pintora, si et sóc sincera. Vinc del disseny gràfic, del món de la fotografia i la tipografia: em sento més aviat una il·lustradora. Aquest ha sigut el meu àmbit des de la meva formació inicial en el disseny gràfic.

D. Z: Una tècnica preferida en les teves obres?

N. S: Ara mateix, l’aerògraf, una tècnica potser no tan coneguda pels artistes, però que té un llarg recorregut en el món del retoc fotogràfic i les arts gràfiques i que va ser inventat a les darreries del segle XIX. Avui dia torna a estar de moda gràcies al body painting, el maquillatge facial per a núvies, el tunning de cotxes i motos i l’acoloriment de maquetes per a cinema; potser en l’entorn de les belles arts és menys conegut. És una tècnica que m’encanta per la fluïdesa del color i amb la qual em sento molt còmoda, tot i que demana tenir certa traça per aconseguir un degradat homogeni.

D. Z: Altres tècniques?

N. S: Vaig combinant temporades de collage amb altres de més gràfiques, amb il·lustració digital, amb aerògraf. Tot depèn de l’encàrrec o la inspiració del moment, però acostumo a tocar una mica de tot.

D. Z: Com és el teu procés creatiu?

N. S: El primer pas és el de fotografiar una model o a mi mateixa, tot treballant les llums i les ombres. A partir d’aquí, faig un esbós de la figura i penso en un fons, si és que decideixo col·locar-ne un (moltes vegades m’agrada que les figures flotin sobre l’espai). Això em permet crear una sèrie de plantilles mòbils que vaig col·locant i traient en funció de la densitat de pintura que aplicaré amb l’aerògraf. És una tècnica delicada i precisa que requereix que se segueixin uns passos ordenats per a poder fer bé el treball. Això sí, el cabell el deixo sempre per al final!

D. Z: I quant temps pots tardar en acabar una obra?

N. S: Entre quinze dies i un mes, segons la complexitat de les figures i, sobretot, de la inspiració, és clar!

D. Z: Vas començar amb dissenys per al món publicitari, oi?

N. S: Sí, però amb el disseny gràfic perds certa identitat, ja que has d’estar innovant contínuament i pensar en allò que agradarà als clients i als lectors, i potser no tant en la inspiració que et ve de dins. Els clients, per a qui acabaven canviant l’obra inicial que proposaves, de manera que el resultat final no sempre tenia a veure amb la teva creació inicial.

D. Z: I quan vas decidir canviar d’aires?

N. S: Va ser el 2011. Vaig decidir treballar en allò que realment m’omplia, provar altres àmbits i conèixe’m a mi mateixa en altres medis. Sense deixar el món de la publicitat, vaig iniciar una sèrie d’il·lustracions fetes amb l’aerògraf, sense perdre mai la part més manual de muntatge previ de plantilles i collages.

D. Z: Com veus el panorama actual del mercat de l’art?

N. S: Segueixo amb el tema d’il·lustració per a publicitat i publicacions, amb un parell de representants al Regne Unit, Private View, Inky Illustration i Luisannet a Madrid.

Tot i així, hi ha menys feina i toca diversificar els camps on es treballa. Més enllà del món de les galeries, en el qual treballo amb ARTWindow, una de les alternatives que he trobat ha estat el món en línia, amb la plataforma barcelonina de subhastes d’art Setdart o la Saatchi Gallery de Londres.

D. Z: Iconografia i referents?

N. S: Amb l’aerògraf em poso a prova i m’encanta investigar diverses temàtiques. Ara mateix estic treballant el món del Renaixement, ja feia temps que el tenia al cap. El gòtic també, de la mateixa manera que els segles XVII i XVIII.

D. Z: I aquest vincle amb aquest període renaixentista?

N. S: En realitat es tracta de la coincidència de dos moments: vaig estar treballant en la decoració d’un palauet barroc a París, i allí vaig descobrir algunes pintures renaixentistes. A més, la ciutat em va captivar enormement i vaig començar a recopilar informació sobre pintura renaixentista. Llavors vaig veure un thriller noruec del 2011, Headhunters, en què robaven algunes obres pictòriques, i el lladre creava una imitació del quadre per tal que ningú no se n’adonés. Així va ser com em va venir al cap la idea d’imitar obres renaixentistes i interpretar-les traient elements que no m’agradaven del conjunt, canviant coses de lloc, introduint fons diferents. Era una espècie de joc en el qual la gent havia d’identificar aquests elements que mancaven a l’obra, però ningú no se n’adonava! Ara intento fer una segona lectura de l’obra original, i hi aporto una atmosfera diferent.

D. Z: El cos de la dona és una figura sempre present en les teves creacions, però quina n’és la teva part preferida?

N. S: Les mans, són la part més suggerent del cos. Són delicades i molt expressives i, tot i que són difícils de representar, m’agrada fer-les jugar amb fruites o altres objectes.

D. Z: I per què el cos de la dona?

N. S: És molt més sinuós, té més força, harmonia i bellesa, una gran sensualitat, la suavitat de la pell, el misteri de la seducció o les formes tan ondulades: la bellesa femenina dóna molt de joc. El cos femení dóna molt més joc que no pas el masculí, a l’hora de representar-lo. Per mi seria difícil dibuixar el cos de l’home.

D. Z: Has fet mai cap obra amb el cos masculí com a referent?

N. S: Mai, no m’interessa. Artísticament parlant, és clar! (Riu)

Si voleu conèixer més sobre el seu procés creatiu feu clic en aquest enllaç o visiteu el seu web.