Mònica Borrell-Cairol: “La ridiculització de les feministes en moments històrics és bastant comuna”

7.01.2019

Fins fa poc es parlava de tres onades feministes. La primera, nascuda al segle XIX amb el precedent de la Il·lustració i la Revolució Francesa, va ser protagonitzada, entre d’altres, per les sufragistes, que reclamaven els drets civils i polítics de les dones. La segona va sorgir als anys seixanta amb el Moviment d’Alliberament de la Dona, i la tercera, des de principis dels noranta fins a l’actualitat, va consolidar una sòlida pluralitat de pensament entorn de la dona i el gènere. Però l’evolució del moviment no es va aturar aquí, al contrari, està més viu que mai i molts parlen de l’eclosió d’una quarta onada. El feminisme, que a més de les reivindicacions al carrer ara s’expressa a través d’internet i les xarxes socials, ha dit prou a les desigualtats de gènere i a les agressions sexuals. S’ha fet fort i, com un tsunami, ha deixat petja en la consciència de moltes dones i homes. Tanquem, així, un 2018 marcat pel lila; però per entendre l’agitació actual, Mònica Borrell-Cairol, doctora en Història Contemporània, és partidària de fer una mirada retrospectiva fins als orígens.

Mònica Borrell-Cairol | © Ester Roig

Des de les aportacions de les pioneres com Olympe des Gouges i Mary Wollstonecraft fins a l’era de la globalització amb veus com la d’Angela Davis o Judit Butler, Mònica Borrell-Cairol impartirà el curs Desconstruint el feminisme: passat, present i futur, per tal d’aproximar la història dels moviments feministes a totes les persones que vulguin conèixer-la. A partir del 23 de gener, cada dimecres a dos quarts de vuit de la tarda tindrà lloc a la sala Gaziel de La Casa Elizalde.

Especialitzada en la història del treball, del gènere i del servei domèstic amb publicacions com La feminización del servicio domestico, entre d’altres, Mònica Borrell-Cairol considera que no és una veu autoritzada per parlar de l’impacte que tenen els feminismes en l’actualitat. Tanmateix, sí que és la persona adient per explicar-nos com han arribat fins al punt on es troben ara. Resseguint el llegat que van deixar figures feministes de diferents contextos, tendències i postures, abordarà les reivindicacions més destacades dels moviments feministes al llarg de la història. Per això parlarà de la rellevància de Lucretia MottSojourner Truth o la família Pankhurst en la tradició nord-americana i el sufragisme; tractarà la tradició socialista de Flora Tristán, d’Alexandra Kollontai o de Clara Zetkin, i presentarà les feministes maternalistes i el paper que van tenir Betty Friedman o Simone de Beauvoir en el Moviment d’Alliberament de la Dona. Així, arribarà fins a un present incert i, a la vegada, encoratjador, ple de debats que fan referència a la identitat, a la cosificació, al multiculturalisme, al món reproductiu, al treball de cures o la feminització de la pobresa.

 

Moviments com el #Metoo, el #NiUnaMenos o les mobilitzacions del 8 de març han accelerat la conscienciació social sobre  feminisme i desigualtats de gènere. De mica en mica, part de la societat s’està allunyant de frases que tenia empeltades i de comportaments discriminatoris i masclistes que tradicionalment havia tingut. Quin context social ho està fent possible?

Crec que, en general, coneixem poc la història dels moviments feministes tot i que han estat molt presents i han tingut molta incidència en l’agenda pública i política d’altres moments històrics. Actualment, però, fruit de la crisi econòmica i de problemàtiques que ja s’havien tractat anteriorment, el feminisme ha tornat a tenir rellevància. Vivim un moment en què mediàticament, políticament i públicament parlant ha començat a emergir una conscienciació feminista.

A què és deguda?

Les xarxes socials ajuden a fer visible un moviment que abans tenia més dificultats per fer-se veure entre el gran públic. Però en altres moments de canvi i mobilització política de diferents índoles, el moviment feminista ha tingut una presència important, perquè posa sobre la taula moltes de les problemàtiques que afecten actualment a les societats en les quals vivim.

Tanmateix les desigualtats de gènere continuen sent-hi. Fa només un any l’Eurostat revelava que la bretxa salarial a Espanya és d’un 15%.

Les dades revelen que les desigualtats de gènere són molt presents en molts àmbits de la societat. Hi ha múltiples estudis sobre el mercat de treball que mostren que les feines més precàries estan ocupades per dones; que la bretxa salarial és, efectivament, important; que la construcció històrica que s’ha fet del mercat de treball perjudica l’accés de les dones a les pensions, o que en els nivells elevats del sistema educatiu, en el món de la política o de l’empresa encara hi ha una presència poc significativa de dones. I, evidentment, totes les dades de violència contra les dones són molt alarmants i revelen que és un problema molt present en la societat. Per tant els moviments feministes i les reivindicacions tenen encara molta vigència i cal treballar-hi.

Mònica Borrell-Cairol | Foto Ester Roig

Tanquem el 2018 amb una denúncia de violació a l’Estat cada cinc hores i mitja. Podem dir que encara falten respostes polítiques per part de les institucions?

Sí. Necessitem polítiques públiques molt més valentes perquè són problemes que ens afecten molt profundament. Tenen una amplíssima trajectòria històrica que abraça molts camps diversos i, per tant, tenen una complexa solució. Per això és necessari fer polítiques transversals, integradores i molt decidides perquè realment es produeixi un canvi.

Com poden guanyar terreny els moviments feministes?

 Els moviments feministes actuen en molts àmbits. En el món de l’acadèmia hi ha feministes que intenten fer producció teòrica, en el món del mercat de treball hi ha moltes sindicalistes que intenten incidir-hi i en el món de la política o la cultura s’estan fent moltes propostes. Crec que ha de ser un treball a diverses bandes. El feminisme és un moviment ben armat teòricament i estratègicament i, per tant, cal continuar treballant.

Com deies al començament, el moment que vivim ara és conseqüència d’un procés que ve de molt lluny. Al curs Desconstruint el feminisme abordaràs la història i la teoria dels feminismes des del s. XVIII fins a l’actualitat.  Perquè és important fer una retrospectiva històrica per entendre els moviments feministes avui?

Crec que la història sempre ens dóna elements per poder entendre el present i com s’han produït els fenòmens que expliquen la societat en la qual estem immersos. En el cas concret dels moviments feministes i del curs que farem, veurem, principalment, els debats i les estratègies que el feminisme ha desenvolupat històricament en les seves lluites, les argumentacions que ha utilitzat i les aliances que ha teixit amb altres moviments i altres actors socials. Analitzar-lo en la seva rica i plural perspectiva històrica, sent molt conscients del context en el qual es desenvolupa, i veure quins elements de canvi i de continuïtat ens trobem en l’actualitat és necessari per veure què ens pot aportar el moviment feminista a les problemàtiques actuals. El debat de la prostitució, per exemple, que està molt present actualment, ja a principis de segle hi havia part del moviment feminista que l’estava tenint. O el feminisme maternalista del període d’entreguerres ja plantejava remunerar el treball domèstic o valoritzar el treball de cures, i actualment és un debat que torna a ser sobre la taula quan parlem de conciliació de vida laboral i familiar. Per tant, no hem de girar l’esquena a la història, sinó partir de la història per entendre el present.

Falta mirada de passat?

Sí. Considero, per exemple, que la participació femenina en els fets revolucionaris francesos o en la revolució americana és força desconeguda. Són moments que tractarem al curs perquè és important saber quina participació han tingut les dones en el moment que es crea i se sustenta la modernitat. També són poc conegudes les importantíssimes campanyes de desobediència civil i de reivindicacions de drets de les sufragistes o els debats sobre polítiques socials que es van dur a terme a principis de segle XX al voltant de la maternitat i de la cura. Són temes que actualment tenen molta rellevància dins dels moviments feministes i que a principis de segle XX ja s’estaven discutint. 

Mònica Borrell | Foto Ester Roig

Actualment els moviments feministes engloben molts col·lectius, però les reivindicacions sufragistes van ser impulsades per dones blanques i burgeses.

Arran de la segona onada ens trobem amb una forta crítica per part de diferents grups de dones que no se senten representades pel feminisme que s’identifica amb la dona de classe mitjana, burgesa i blanca. Volien reclamar el seu paper dins del moviment feminista. Ho veiem, sobretot, en el món afroamericà, en el feminisme negre, a partir del qual neixen altres derivats. I justament crec que un dels potencials dels feminismes és la pluralitat de dones i el constant diàleg entre diferents posicions. El feminisme ha entès la necessitat de tenir en compte diferents aspectes per poder entendre fenòmens socials que són molt complexos.

Des de les reivindicacions de les sufragistes fins que les dones van tenir dret a vot a Espanya va passar gairebé un segle. Per què avancen tan lent els moviments feministes?

El moviment feminista no actua des del poder i això sempre retarda considerablement la possibilitat que els seus principis es materialitzin. Però també és cert que ha arrelat fort en la societat i que la consciència de desigualtat en diferents àmbits socials ha quedat palesa i és compartida. Al curs veurem que a l’època medieval i l’època moderna ja ens trobem algunes dones que plantegen la situació de desigualtat en les societats on elles viuen. Però no entrarem a parlar de moviment feminista fins que tractem la crítica que fan les revolucionàries franceses pels drets igualitaris entre dones i homes.

Quin paper han tingut els homes en aquesta lluita?

Han tingut un paper plural. Alguns, que tradicionalment han estat una minoria, han donat suport a les reivindicacions feministes. D’altres han mostrat ambivalència i la resta han mostrat posicions contràries, masclistes i molt dures.

Per què des de molts sectors s’ataca i es malinterpreta el feminisme? 

Durant el curs veurem que la ridiculització de les feministes en moments històrics on el moviment té una forta incidència social és bastant comuna. Per exemple, les sufragistes eren ridiculitzades per la premsa del moment o les dones que van participar en la comuna de París o en els fets revolucionaris de 1848 també van ser motiu de burla. Per tant, veurem que aquestes actituds no són només actuals, sinó que que ja havien succeït històricament: en moments de gran repunt mediàtic, el moviment ha anat sempre acompanyat de fortes crítiques.

Però darrerament els mitjans també estan donant més ressò als moviments feministes i estan triomfant sèries protagonitzades per dones i amb missatges feministes com The Handmade’s Tale. Quin paper han de tenir els mitjans de comunicació?

Des del meu punt de vista com a historiadora, dels mitjans de comunicació esperaria que visualitzessin tota la tradició feminista que hi ha hagut al llarg de la història i que la tinguessin present. Però crec que encara ens falta molt recorregut en aquest sentit. Tot i això, que la ficció ajudi a fer que tots plegats tinguem referents femenines i feministes en diferents àmbits em sembla perfecte perquè crec que és important aprofitar l’impacte que tenen els mitjans de comunicació.

Creus que és utòpic parlar que algun dia s’enderrocarà el patriarcat?

Crec que hem de caminar en aquesta direcció i seguir treballant. Quan les dades objectives revelen els biaixos que comentàvem abans que hi ha en el camp educatiu, en el camp polític, en el camp econòmic, en el camp laboral, en el món de l’empresa, en el món de la cultura o de la ciència alguna cosa no va bé.

I els dotze escons que va rebre VOX a Andalusia ho corroboren.

Sí. El moviment feminista encara té coses a dir i coses a fer. Però és un moviment que considero que està força ben armat intel·lectualment i estratègicament i, per tant, farà front a les adversitats com ha fet sempre.

Trobareu informació sobre els cursos de La Casa Elizalde aquí.