Mirna Vilasís: “Abelló escrivia per amor a les paraules”

8.09.2015

La cantant Mirna Vilasís és una de les artistes convidades a Litterarum, Fira d’espectacles literaris, que se celebra entre el 25 i el 28 de maig a Móra d’Ebre. Mirna Vilasís ha publicat el disc Espero meravelles, cançons compostes per Xavi Múrcia a partir dels poemes de Montserrat Abelló. Dijous 25 de maig actuarà a la Casa noble Montagut, un espai privilegiat de Móra d’Ebre, en una funció exclusiva per a programadors.

Mirna Vilasís

Mirna Vilasís

 

Bernat Puigtobella: Com vas descobrir la poesia de Montserrat Abelló?

Mirna Vilasís Llegint Maria-Mercè Marçal, vaig conèixer la Montserrat. En parlava en una entrevista i de seguida me’n vaig enamorar. Primer de la seva poesia i després de la persona, llegint la seva biografia, entrevistes… tot, m’ho vaig llegir tot. Maria-Mercè Marçal i Montserrat Abelló eren amigues. Són les meves dues poetes de capçalera. A la Maria-Mercè no la vaig arribar a conèixer, una pena. A la Montserrat Abelló, sí, una sort immensa.

B.P: La poesia de Montserrat Abelló té un gran equilibri. Aquell punt de reivindicació feminista en poemes com “Aprenc a dir que no” o “Parles les dones i alhora de celebració de la vida”, com a “Visc per no morir”, per citar dos poemes que has musicat al teu disc Espero meravelles. Quina creus que ha estat la seva aportació a la poesia catalana contemporània?

M.V: Va aportar un llenguatge personalíssim a la poesia catalana i universal. Dominava la intimitat de la llengua. Tenia passió per les paraules i seguint el seu ritme intern, expressava les seves vivències a través d’una poesia autèntica i intransferible. Era feminista per necessitat i fugia dels cànons establerts, escrivint des del seu cos i ulls de dona. Triava la paraula justa i la posava just al lloc que havia d’ocupar. La seva poesia sembla senzilla, però és alhora contundent. Escrivia perquè com diu en un dels seus poemes “estimo tant la vida, que la faig meva moltes vegades”. Va ser una dona que va viure la Vida en majúscules, fins al darrer alè de vida i la mort la va sorprendre escrivint. Va ser la poeta de l’etern somriure i eterna joventut.

B.P: A banda de la poesia, hi ha la persona, que tu has tingut l’oportunitat de conèixer. Suposo que la coneixença de la Montserrat Abelló t’ha ajudat a entendre d’una altra manera la seva poesia.

M.V: Sí, l’entenc des de la intimitat. Els poemes de la Montserrat diuen coses que jo sento, que jo penso, la seva poesia em parla de mi. Sóc feliç cantant-la. Vaig conèixer-la personalment arrel del treball que havíem fet en Xavi Múrcia i jo, musicant i cantant dos dels seus poemes, Visc i torno a reviure i Espero meravelles, i que vaig publicar al CD Mirna (World Village-Harmonia Mundi, 2009). De seguida vam connectar a nivell personal i vam mantenir una amistat que va anar creixent amb els anys. Sovint gaudiem d’hores de conversa al seu pis de Barcelona i a l’hora del vermut, brindàvem amb dos manhattans. Parlàvem de poesia, de la vida, de la música, de la família, del país… ens portàvem 52 anys, però no ho semblava.

B.P: Una de les virtuts de la seva poesia és la claredat i la concisió. En aquest sentit, són dues característiques que deuen ajudar molt a l’hora de musicar un poema. Com t’has plantejat l’adaptació? Abelló deia que escrivia pel seu amor a les paraules. Tinc la sensació que has procurat molt respectar la intel·ligibilitat del poema.

M.V: La Montserrat escrivia per amor a les paraules. També deia que si no escrivís és com si no existís. Jo, si no cantés ja no existiria. Sóc la persona més feliç del món quan canto. I cantar la Montserrat Abelló, és una vivència impressionant per a mi. Cada cop que canto aquestes cançons, m’emociono. No falla mai. Ja sigui a casa o a l’escenari.

Qui ha musicat tots els poemes és en Xavi Múrcia. És el meu home i la meva parella artística. Però és també un enorme músic i admiro profundament el seu treball, com a cantant, guitarrista, lletrista i compositor. Musicant poemes és, per a mi, excepcional. La Montserrat se l’estimava molt i li agradava molt com musicava els seus poemes. En Xavi ha trobat el batec del cor de les paraules de la Montserrat. “Fem un bon trio”, dèia la Montserrat.

Montserrat Abelló i Mirna Vilasís a la Llibreria la Central

Montserrat Abelló i Mirna Vilasís a la Llibreria la Central

B.P: Cantes els poemes de la Montserat Abelló gairebé com si tota la seva poesia fos un murmuri. La majoria de poemes que cantes semblen confessions en veu baixa. T’ho demanava el text o és també una aposta de to del disc.

M.V: És el disc, de tota la meva carrera, on canto més fluix i més greu. Vam començar a gravar-lo pocs dies després de la seva mort, tal i com estava previst. Però no podia acabar cap cançó sense posar-me a plorar. L’emoció era excessiva.

La veu que finalment surt al disc, la vaig gravar al gener. Ha sigut una experiència brutal, gravar-lo. Em sentia molt connectada amb mi mateixa i tenia a la Montserrat molt present. L’hem gravat al nostre estudi de gravació, a casa, en la intimitat més gran.

B.P: Sovint la teva adaptació s’acosta molt al recitat. On comença el cant i on comença el recitat. Hi ha una línia molt fina, no?

M.V: Finíssima. La Montserrat m’havia parlat de cada un dels poemes amb profunditat. I quan els canto, em flueixen de molt endins. La tria dels poemes el vam fer juntes. Jo, li vaig demanar que els triés ella i ella em va dir que jo fés una primera selecció dels que més m’agradaven a mi. Vaig arribar a casa seva amb una cinquantena de poemes. Ella me’ls feia llegir en veu alta i en acabat em dèia, aquest “m’encaaaanta!” o aquest “psè”. Quan ja havíem aconseguit quedar-nos amb els 15 que més li encantaven, em va explicar que tenia un poemari inèdit (publicat uns mesos més tard, és el seu darrer llibre, “Més enllà del parlar concís”), però que creia que els seus millors poemes ja els tenia publicats. Em va fer llegir-lo sencer, en veu alta, i em van agradar tant que al disc n’hi hem gravat 3. Aquest disc, és doncs, la darrera antologia poètica de la Montserrat. Per a mi, tots són una meravella.

B.P: La veu de Montserrat Abelló al poema “Plantar sobre la terra”, cap al final del disc és tota una aparició que té un aire de resurrecció. De fet, al text de presentació del disc dius que teníeu previst de fer bolos juntes. Com hauria estat aquest disc si l’haguessis pogut gravar amb ella?

M.V: La Montserrat volia ser-hi, al disc, per això hi hem posat la seva veu, d’una gravació anterior. Haver pogut gravar amb ella aquest disc hauria estat una meravella. Li feia moltíssima il.lusió. Se’l sentia molt seu. Em sap tant greu no haver-li pogut regalar en vida! Havia de ser un homenatge en vida i ha acabat sent un homenatge pòstum. I volia venir de bolos amb nosaltres, jo li vaig dir, “dona, als bolos que fem aprop de Barcelona”, i ella em va dir, “no, a tots”. Quina pena que ja no hi sigui! Un dia, vaig escriure que per a mi, la Montserrat Abelló era un regal i ho continúa sent. Em continúa fent molt feliç, cantant-la, pensant-la… és una amiga, a qui, enyoraré sempre. La única cosa que li puc retreure entre moltes cometes, és que em va enganyar, ella sempre em dèia que “100 anys, te’ls garanteixo”. La seva mort va sorprendre a tothom, la vèiem tan il.lusionada, tan plena de vida.

B.P: Dijous 25 de maig actuaràs a la Casa noble Montagut, un espai privilegiat de Móra d’Ebre, dins el marc de Litterarum, en una funció exclusiva per a programadors. Hi cantaràs cançons del teu disc ‘Espero meravelles’, que es va publicar fa un parell d’anys coincidint amb l’edició del llibre ‘El miracle és viure. Vivències’ (Ara Llibres), el llibre pòstum que Montserrat Abelló va preparar amb Xavier Montoliu durant el darrer any de la seva vida. Llegint aquesta obra, que es pot consultar parcialment en un recull publicat a Vilaweb, fa la sensació que la seva poesia és la destil·lació d’una vida plena de vicissituds. Universitària ja al 1935, deixebla de Carles Riba, va poder consolidar una formació que la guerra ja no va poder tirar per terra després…

M.V: Sí, no va tenir una vida gens plàcida. Va viure molts anys i en èpoques crucials de la història; la proclamació de la República, l’aixecament militar, la Guerra Civil i l’exili, primer a França, després a Anglaterra i finalment a Xile. A Xile es va casar i van néixer els seus tres fills, el més petit afectat de la síndrome de Down… és en aquest moment on va sentir la necessitat d’expressar tot allò que duia i va trobar la seva veu interior, lliure, sincera, contundent… I ja no va parar mai d’escriure poesia.

Podeu consultar el programa de la Fira Litterarum aquí

Montserrat Abelló | © Fiona Morrison

Montserrat Abelló | © Fiona Morrison