Miquel-Àngel Codes: “El llibre en paper no morirà mai”

1.10.2014

Aquest cap de setmana torna a Besalú la Fira LiberisLiber, la Fira d’editorials independents. Enguany la fira compleix cinc anys i fa un salt amb un programa d’activitats i noms de primera. Albert Sánchez Piñol, Enric Casasses, Sívia Bel I Joan Colomo són alguns dels noms convidats d’aquest esdeveniment que reivindica la bibliodiversitat. En parlem amb el seu director, Miquel-Àngel Codes.

 

Miquel-Àngel Codes, director de LiberisLiber | Foto Noemí Roset

Bernat Puigtobella:  Aquest cap de setmana torna la Fira LiberisLiber a Besalú. Enguany celebreu la cinquena edició i hi arribeu amb la triple de complicitat dels editors independents,les institucions públiques i un bon espònsor. Ha valgut la pena l’esforç, oi?

Miquel Àngel Codes: Indubtablement. En cada edició hem acabat esgotats, però sempre amb el somriure a la boca perquè teníem la sensació d’estar construint una fira interessant per a la gent i pel sector. I aquesta sensació agradable, és la que ens ha impulsat a fer totes les edicions fins avui. Des d’un principi, la fira va tenir un ràpid creixement i això, paradoxalment, va ser la seva gran debilitat, ja que les administracions no hi donaven suport (excepte l’ajuntament de Besalú) i els fonaments eren molt dèbils. Després de batallar i demanar explicacions a Barcelona i a Madrid, percebem un canvi d’actitud, que vull agrair públicament, tot i que encara hi ha molt camí per fer. Des de l’organització no renunciem a l’objectiu inicial de convertir la fira en un esdeveniment per al gran públic (malgrat el seu caràcter literari) i això comporta treballar amb certa perspectiva i tranquil·litat.  Pot semblar ingenu, però creiem que amb honestedat, qualitat i persistència, això és possible. De fet, un dels actius de la fira dels quals em sento més orgullós és el contacte personal que té la gent amb els propis editors i autors, i això fa que l’any següent tornin. Per dir-ho ras i curt, és una fira de gent maca a qui li agrada la lectura.

BP:  LiberisLiber ha de garantir la visibilitat d’un ecosistema editorial que es va verterbrant de mica en mica malgrat les dificultats de distribució. És un aposta pel que vosaltres anomeneu la ‘bibliodiversitat’, un terme manllevat i adaptat del vocabulari de l’ecologia. Quines són les avantatges i les amenaces de ser petit en el nostre món editorial d’avui?

M.A.C: Abans de tot, t’haig de dir que no sóc un especialista del sector editorial. Jo sóc historiador de l’art i vaig promoure la fira -juntament amb uns amics que miraculosament encara ho són- des de la meva perspectiva d’humil lector que no tenia accés a aquests llibres fantàstics que fan les editorials independents. Encara et diria més, desconeixia tot aquest ecosistema fins que un amic músic va muntar una editorial de poesia i em va picar la curiositat. Dit això, crec que l’amenaça número 1 és la pèrdua de prestigi de l’acte de llegir, fins i tot per sobre del fet indiscutible que tots som més pobres (i els rics, més rics, és clar). A la fira hem comprovat com l’entusiasme dels editors a l’hora d’explicar els seus llibres, fa que lectors ocasionals es converteixin en assidus. Això evidencia que no hi ha res perdut i que si el missatge arriba amb senzillesa i una mínima gràcia (important), la massa lectora pot augmentar de manera notable. En relació a això, estem treballant per crear un pont amb les llibreries independents (que hi són i són un vertader tresor cultural d’aquest país), però el projecte encara està en una fase molt incipient.

B.P: A banda de la mala salut de ferro del món editorial, com veus el futur del llibre? Com conciliarem en el futur la lectura digital amb la necessitat de socialitzar, de fer de la literatura un espai de trobada entre persones?

M.A.C: Bé, llegir sempre ha estat un acte íntim, sigui quin sigui el suport. Crec que el llibre en paper no morirà mai -m’estalvio de fer comparacions del tipus ràdio-televisió- i que si s’assoleix l’objectiu d’atorgar-li prestigi, la socialització estarà assegurada i fins i tot reforçada. Lògicament, algunes coses canviaran i ens haurem d’adaptar. Si ens fixem en les biblioteques noves, es nota com alguns arquitectes han tingut molt present la futura polivalència dels espais o com algunes llibreries s’estan transformant en autèntics clubs, i no em sembla gens malament.

L’important, si m’ho permets, és que a la gent que ara no li agrada llegir li transmetis aquella sensació tan agradable, meravellosa, de pau, d’aixecar-te un dissabte el matí, veure com entra el sol per la finestra, esmorzes i llegeixes un llibre que t’encanta, sigui del que sigui (no estic parlant d’alta literatura); quelcom, per altra banda, força econòmic (fins i tot gratis, si vas a la biblioteca). Aquest concepte tan senzill, faria que moltíssima gent s’apuntés al carro, no en tinguis cap dubte. Potser el Sr Saatchi faria un bon spot amb aquesta història, no sé…

B.P.  LiberisLiber té la virtut de ser també inclusiva. Entre els editors que vénen a exposar i vendre el seu catàleg n’hi ha que vindran de Sevilla o Saragossa. És una obertura que amb el temps podria anar-se ampliant també a editors de França o altres països del nostre entorn?

M.A.C: No ens ho plantegem per ara, tot i que hem temptejat la idea de parlar amb fires de temàtiques semblants a la nostra, com l’Autre Livre de París o Più Libri de Roma, per veure si podem crear una plataforma idea per internacionalitzar els autors dels respectius països, però ja es veurà. En tot cas, el que tenim clar és que la literatura catalana ha d’anar pel món sense complexos i basant la seva fortalesa en la qualitat dels seus llibres i no vetant llibres d’altres llengües a les fires celebrades aquí. Seria un despropòsit i un clar empobriment.

B.P: Enguany hi ha una gran novetat i és l’ampliació del ventall d’activitats: a banda de les presentacions de llibres, el programa és ple de tallers, exposicions, jocs, concursos, xerrades, espectacle literaris, concerts, contacontes i fins i tot una escaramussa literària. En què consistirà aquest escaramussa?

M.A.C: És una de les activitats que més il·lusió ens fa d’encetar i que pretenem que esdevingui un petit festival poètic, dins de la mateixa fira. Bàsicament es tracta de convocar un grup de poetes -en aquesta ocasió seran la Núria Martínez Vernis, en Biel Barnils, el David Caño, la Lali Ribera i en Carlos Terrón- més un mestre de cerimònies (en Lluís Riera, també poeta i excel·lent pastisser), i fer-los “combatre” entre ells, a partir de l’axioma acció-reacció. Vindria a ser un poetry slam, però força més caòtic.

El tinent L. Gonzalo Segura, autor de Un paso al frente

B.P:  Enguany la Fira ha convocat noms de primera, com Albert Sánchez Piñol, Enric Casasses, Manuel Delgado, Silvia Bel, etc.  però també personatges singulars que han estat silenciats i que trobaran a la fira LiberisLiber un espai on expressar-se, com ara el tinent L. Gonzalo Segura, un militar que ha estat empresonat després de publicar una novel·la…

M.A.C: És un cas realment impressionant i que connecta amb l’esperit reivindicatiu de la fira. En Luis va denunciar davant la justícia militar diversos casos de corrupció i aquesta se’n va desentendre, tot i que les proves a primer cop d’ull eren escandaloses (a diferència del govern, ningú fiscalitza els comptes de l’exèrcit). Vist el tractament rebut, en Luis decidí escriure una novel·la sobre tot el que havia vist. Resultat? Els alts comandaments li han fet la vida impossible, fins a tancar-lo gairebé un mes a la presó. El boicot, però, els hi ha sortit malament.  Un munt de soldats han comprat el llibre i cada vegada més gent coneix la seva història (el llibre ha venut desenes de milers d’exemplars). A la fira, ens ho explicarà en detall.